T8 - Pensaments contemporanis

PARADIGMES CIENTÍFICS

Des de l’àmbit de la recerca pedagògica, ha existit la necessitat d’emmarcar les diferents tesis o articles sota el nom d’un dels tres paradigmes clàssics de la racionalitat científica (positivista, interpretatiu i sociocrític), tot i que últimament n’existeix un quart (l’emergent). Entenem un paradigma, com un model o conjunt de possibilitats, que està constituït pels supòsits teòrics generals i les tècniques per a la seva aplicació. A continuació, farem una breu explicació de cadascun d’aquests models per poder entendre’ls millor.

à Paradigme racional-positivista

Aquest tipus de paradigma té la seva base filosòfica en el moviment positivista del segle XIX que es basa en els següents trets característics:

• Rebuig a la metafísica – la descripció científica es limita a l’àmbit empíric
• La ciència ha de ser descriptiva i s’ha de limitar a explicar els fenòmens naturals.
• Usa el mètode hipotètico-deductiu per donar validesa a les hipòtesis científiques, fent que qualsevol explicació científica tingui una llei objectiva que la validi.
• L’objectiu que s’obté es basa en l’experiència

L’educació i els seus mètodes pedagògics s’han inspirat molt en aquest tipus de paradigma clàssic, a través del descobriment de lleis per les qual es regeixen els fenòmens educatius i permeten millorar les accions educatives.

Pot quedar reflectit el vincle entre el paradigma racional-positivista i els sistemes educatius, a través del següents punts plantejats per Popkewitz (1988):

• Qualsevol llei o teoria ha de ser universal i aplicable a qualsevol infant.
• Per a fer generalitzacions, és molt important poder definir operativament les diferents variables i mesures amb les que treballarem.
• La societat i el funcionament del món és un sistema variable format per diferents elements analíticament separables
• Les lleis científiques són independents dels objectius i valors de la societat i dels humans, ja que la ciència s’ha de limitar a descobrir únicament les relacions entre els fets naturals.

à Paradigma interpretatiu

Aquest tipus de paradigma es basa en què les interpretacions subjectives dels humans són la base constituent de la ciència i té la seva base metodològica en l’hermenèutica (tècnica d’interpretació del significat de textos antics). Per altra banda, es fa un anàlisi de l’acció humana i de les seves intencions, diferenciant aquest concepte de la conducta humana; aquesta idea queda reflectida en la Teoria de l’Acció. En general, intenta substituir les explicacions científiques d’explicació i predicció del paradigma positivista per la comprensió i el significat de l’acció.

En l’àmbit de les ciències educatives, es qüestiona que el comportament de l’infant estigui governat per unes lleis generals i s’investiga a través de la descripció i la comprensió de les accions de l’infant. Les persones implicades en el sistema educatiu tenen una importància destacada ja que passen a ser observadors de les accions humanes de l’infant, i per tant, possibles nous “científics”. Per altra banda, l’educació es dóna en situacions complexes que no permeten la sistematització, fent que cada cas tingui una resolució pràctica diferent.

à Paradigma sociocrític

Aquest paradigma és molt diferent als altres dos ja plantejats, ja que es fonamenta en la crítica social com a acció autorreflexiva. Considera que el coneixement es construeix a través de l’interès, el qual parteix de les necessitats dels éssers humans i dels grups, donant un especial importància als rols que s’estableixen dintre del grup. Es creu que la teoria és científica quan aquesta millora la forma d’entendre les experiència pràctiques.

Per altra banda, els problemes educatius només poden ser treballats pels mateixos participants del sistema educatiu, de forma que l’investigació depèn de la implicació d’aquests agents. Aquest paradigma usa unes metodologies de recerca educativa basades en l’investigació-acció on l’investigador, el mestre, no es deslliure de la seva implicació pràctica i ha d’estar constantment avaluant-la.

à Paradigma emergent

Aquest paradigma no estableix un coneixement concret, de forma que cada sistema o teoria pot ser validada per la seva pròpia coherència interna.

S’entén l’home (i la dona) com un ésser complet en tots els aspectes i això fa que l’anàlisi dels seus comportaments tingui un enfocament completament interdisciplinar.

Aquesta nova ciència no rebutja cap de les aportacions que filòsofs, científics i intel·lectuals han fet al llarg de la història, sinó que les integra en un context molt més ampli.

CORRENTS FILOSÒFICS

Durant les últimes dècades del segle XX i la primera del segle XXI, han sorgit noves idees que s’han establert de forma molt acceptada en la societat occidental. Aquestes noves idees han modificat la forma de fer de les persones i per tant, tenen una importància destacada en el sistema educatiu i en l’anàlisi social. A continuació, analitzarem algunes d’aquestes corrents:

à De la modernitat a la postmodernitat

La modernitat és una forma de pensament creada pels il·lustrats durant el segle XVIII i molt difosa a través de la burgesia. Aquest tipus de pensament es desenvolupa en una etapa històrica de prosperitat i creixement a través de la industrialització on hi havia una important confiança en els nous negocis liberals de les ciutats i en un progrés social que fes millorar la qualitat de vida de la població. La modernitat es pot considerar una forma de pensar que continua vigent, però afegint-hi nous elements del segle XXI com la sostenibilitat, l’estètica, el plaer del gaudir o el respecte a les minories.

La postmodernitat és una  crítica a la modernitat. Aquesta sorgeix de l’evolució de la modernitat degut a molts excessos produïts durant el segle XX. En aquesta època, s’ha modificat el ritme de vida, ja que tot succeeix molt ràpid i la societat s’està adaptant constantment als nous canvis; no hi ha res estable. Durant els últims anys s’ha fet un abús d’autoritat, de l’economia, de producció i d’explotació del planeta que han fet canviar els valors que regulen la nostra societat.

à El neoliberalisme i l’utilitarisme

El sistema sociopoliticoeconòmic de l’actualitat és molt complex perquè és una combinació de neoliberalisme i d’utilitarisme, creant així una inestabilitat i un desordre mundial, l’important és trobar l’equilibri entre aquests dos aspectes.

El liberalisme és un moviment d’idees polítiques i econòmiques que reconeix la llibertat de la persona i l’acció individual per sobre de la col·lectiva, fent que les polítiques dels govern intervinguin el mínim per garantir la convivència. Per altra banda, l’utilitarisme té una filosofia que defensa el benestar de la majoria.

à Ecologia i sostenibilitat

L’ecologia i el benestar del planeta és un aspecte molt important i que no podem deixar de banda, ja que durant els últims anys, i degut al fort creixement productiu i de les economies, l’estat de salut de la Terra ha empitjorat greument.

S’ha de reduir residus, millor la nostra vida per a que sigui més sostenible, no malgastar i reutilitzar els materials...

Aquest és un tema que s’ha de treballar amb tots els agents de la societat i on el sistema educatiu té un paper molt important.

Actualment, es pot presentar l’ecologia com a corrent de pensament actual i com a una ciència multidisciplinar ja que hi intervenen molts àmbits com la biologia, la sociologia o la ètica.

à Comunitarisme i feminisme

El comunitarisme centra el seu iterès en les comunitats i les societats i no pas en els seus individus, ja que el sistema liberal actual no els hi dóna la suficient importància que es mereixen. Aquesta forma d’entendre el món i les societats és molt important si es volen resoldre els principals problemes dels nostres temps com la llibertat d’expressió, les guerres, el sistema educatiu o el sanitari.

El feminisme és el conjunt d’idees i accions que busca afavorir els interessos de les dones en situacions de submissió al poder masculí per evitar posicions de desigualtat en la integritat física de la dona, en el paper d’elles en la societat i en la distribució de tasques i rols en la vida en parella.

PERSONA I SOCIETAT

à Cosmovisió i sentit de la vida

La cosmovisió (visió i comprensió que cadascú té del món) i el sentit personal de la vida estan molt relacionats ja que aquests et situen en un lloc i espai temporal i permeten establir objectius i finalitats al fet de viure.

És molt important treballar aquest aspecte amb els infants i que aquests trobin la seva pròpia visió de la vida i del món.

à Angoixa, auto ajuda i superstició

En la cultura i en la societat en la que vivim hi ha molta angoixa ja que implícitament hi ha molta pressió per sobreviure i ser el millor en molts aspectes, fet que crea moltes frustracions i problemes mentals. Per aquest motiu, la gent necessita suport per superar aquests problemes i molts cops es recórrer a llibres d’autoajuda o a professionals.

Tot i així hi ha molta gent que no té suficient amb els coneixements i la cultura i fan ús de la superstició, creant creences no fonamentades i irracionals que estan basades en la fe i que influeix en la forma d’entendre les accions del futur.

à Religiositat, laïcitat i secularitat

La religiositat és el concepte contrari de secularitat, ja que aquesta es basa en l’interpretació del món i de l’existència humana a través de la fe. L’educació té una importància destacada en l’arrelament personal a la religiositat.

La laïcitat entén que els Estats, i per tant els sistemes educatius públics, s’han de mantenir independents de la religió, la qual s’ha de desenvolupar en l’àmbit privat i personal. L’escola ha de respectar totes les religions i no intentar adoctrinar-ne cap d’elles.

El secularisme es basa en la negació dels principis de la fe en l’interpretació del món i de l’existència humana.

à Consum i consumisme

El consumisme és el sistema que regeix la societat actual, aquest crea necessitats inexistents i t’obliga a prendre decisions, però el mateix sistema t’ajuda a orientar-te per a resoldre-les.

Individualment, es pot ser més o menys consumista, però és inevitable escapar-se del societat consumista en la que vivim.

LA LLIBERTAT, LA MEVA VIDA

La llibertat és individual i es concreta en la possibilitat de triar les decisions que un desitgi. La vida es concreta en les petites decisions que la persona pot prendre al llarg dels anys i aquestes donen sentit a la vida. Aquestes petites decisions poden canviar la direcció de la societat, del meu món i del nostre món.

La vida ens ha estat donada i nosaltres no tenim capacitat d’elecció de les condicions d’aquesta. La vida per si sola no té cap valor, el valor l’hi donem nosaltres al llarg dels anys amb les diferents coses amb la que la hem anat omplint. És molt important desenvolupar una bona cosmovisió i un sentit de la vida per a que aquesta tingui més essència.