T14 - Escola i societat digital

Projecte 1x1

Aquest projecte permet als alumnes i al professor estar constantment oberts al món amb accés a tota la informació. Per altra banda, és una bona forma per fugir del model de classes magistrals per part del docent, ja que aquest fa d’acompanyant en el procés d’aprenentatge. És molt important que els professors facin una formació especialitzada que els permeti obtenir els recursos necessaris per poder treballar amb aquestes noves eines digitals.

Dades del projecte – Aquest curs, 616 centres, 98.000 alumnes i uns 14.000 professors ja treballen amb una pissarra digital i un ordinador per cada alumne.

Idees i pensaments sobre la digitalització de les aules:

-          Ha de ser una eina complementària, però no pas substitutiva dels recursos emprats fins ara

-          Els alumnes han de continuar treballant habilitats manuals i mecàniques, és a dir, han de saber fer servir un compàs o fer divisions de forma manual, no només amb la calculadora

-          El professor perd una part del control de què fa l’infant amb l’ordinador, per tant, els docents tenen el nou repte de saber captar l’atenció de l’alumnat

-          Es crea una dependència a l’ordinador. Han d’existir unes quotes d’ús de l’ordinador per fer una bona combinació de treball amb la pissarra, amb la llibreta i amb l’ordinador.

La digitalització de les aules dóna resposta a molt principis d’aprenentatge i d’ensenyament de la història de la pedagogia:

à La cooperació dels infants entre si té tanta importància com l’acció dels adults (Jean Piaget)

à El que hem d’aprendre ho aprenem fent (Aristòtil)

à L’aprenentatge es dóna quan els alumnes, perseguint els seus propis interessos han de fer front a problemes reals (John Dewey)

Motius per usar les TIC a l’educació

La societat exigeix competències digitals a l’alumnat i fer un ús intel·ligent i amb criteri de la informació que ens ofereix la xarxa. Les TIC estan presents a tota la societat actual, per tant, també hi han de ser en els centres escolars.

Les TIC aporten valor afegit a l’educació ja que permeten:

-          augmentar la productivitat (personal i grupal) – els alumnes poden buscar informació, comunicar-se, fer treballs i exercicis en línia.

-          un elevat grau d’autonomia de l’alumne

-          facilitar el procés d’integració de l’alumnat amb necessitats educatives especials ja que facilita la comunicació i enriqueix l’aprenentatge.

-          augmentar la motivació de l’alumnat perquè es pot mostrar el material en diferents formats (vídeos, presentacions, imatges, textos, etc.)

-          facilita l’ensenyament i l’aprenentatge a través de l’innovació metodològica, això pot ser una molt bona eina contra el fracàs escolar.

És inacceptable tenir un fracàs escolar del 30% de forma crònica i les TIC poden facilitar la reducció d’aquest percentatge.

Claus de l’èxit per integrar les TIC

-          Actitud del professorat predisposada al canvi

-          Compromís de la direcció i de la comunitat educativa

-          Bones infraestructures – ordinadors, bona connexió, etc.

-          Disposar de materials didàctics

-          Formació tècnica i didàctica del professorat per saber fer un bon ús d’aquests nous recursos

-          Bona coordinació i bon manteniment del material

Sovint, l’èxit de les TIC es veu fracassat per falta de predisposició del professorat a adaptar-se a les noves tecnologies, i precisament aquest és un aspecte imprescindible per un bon desenvolupament d’aquesta innovació educativa. És per això que el professorat ha de veure que:

-          l’ús de les TIC és senzill, i si es desconeix el funcionament, es pot fer una formació on en poc temps es pot aprendre molt.

-          les TIC és un sistema còmode i flexible.

-          les TIC aporten un valor afegit a les activitats ja que aquestes tenen un major potencial didàctic i fan augmentar la motivació i la participació de l’alumnat

Les TIC: memoritzar o pensar?

El treball amb les TIC desenvolupa moltes competències, però no treballa massa la memòria, per tant, si canviem la metodologia de treball, també hem de varia la forma d’avaluació. Si no fem un treball concret de desenvolupament de la memòria no podem fer proves d’avaluació on la memòria sigui molt necessària. És per això, que podem aprofitar el canvi de metodologia per fer un replantejament del currículum i de les formes d’avaluació on no sigui tan important la memorització i si que ho sigui pensar i relacionar conceptes. Pensar suposa mobilitzar coneixements, habilitats i actituds en el marc de la personalitat pròpia de cada alumne. D’aquesta forma, s’adquireixen coneixements progressivament amb experiències d’aprenentatge sobre problemes reals i propers.

D’aquesta forma es fa una bona aplicació de les competències bàsiques:

-          Comunicació lingüística

-          Tractament de la informació i del món digital

-          Aprendre a aprendre

-          Autonomia i iniciativa personal

-          Cultural i artística

-          Social i ciutadana

-          Coneixement i interacció amb el món físic

-          Matemàtica

Les TIC canvien el model escolar?

NO!!!! Les tecnologies de la informació i els mitjans de comunicació no canvien el model escolar, sinó que és un tipus d’innovació educativa que pot facilitar el treball dels docents.

Els models escolars es canvien a través de les pedagogies i tenint en compte:

-          el coneixement de l ‘infant i del jove

-          els recursos, tècniques i procediments de la nostra societat

-          que articuli totes les variables en un sistema coherent internament, consistent científicament, eficaç en objectius educatius i evident en el comportament cultural fora de l’escola

-          l’estimulació del gust pel coneixement

 Célestin Freinet

Freinet és considerat un dels millors pedagogs del segle XX. Va introduir tècniques i propostes pedagògiques que es basaven en l’observació dels mitjans i els usos culturals. A continuació, adjunto una llista de diferents mitjans culturals que es poden usar a l’aula per fer un treball interdisciplinari i en diferents edats:

-          Redacció i lectura de text lliure

-          Disposar d’un imprempta escolar per ús dels alumnes

-          Treballar la fotografia i el cinema

-          Projectes d’emissió i edició de programes de ràdio

-          Usar màquines d’instrucció

-          Realitzar plans de treball setmanal

-          Tenir correspondència amb altres infants de la mateixa edat d’altres centres o fins i tot, d’altres països

-          Fer de la biblioteca un lloc de treball i no només de consulta de material

-          Tenir fitxers de treball individual de cada alumne per veure la seva evolució

Per altra banda, Freinet va anticipar-se a la realitat actual (o almenys cap a on volem anar) proposant noves formes de treball a l’aula per poder atendre la diversitat. Aquestes van trencar amb els esquemes organitzatius de l’escolàstica i la uniformitat industrial.

Aquest pedagog incorpora noves tècniques i aparells moderns per a realitzar una pedagogia pràctica. Durant tota la seva vida ha viscut envoltat de natura i lluny de la ciutat i d’aquesta manera ha descobert la importància de l’observació de la naturalesa, combinat amb un estudi teòric. Célestin és un home amb compromís polític per la causa del poble, sobretot durant les dues guerres mundials.

Escoles que es van anticipar al canvi de model

à École populaire de Vence (Celéstin et Élise Freinet, 1932- 1966)

És l’escola de les tècniques modernes: diversificació a l’aula, impremta i text lliure, mètodes naturals, pla de treball individual, assemblea de classe....

à Escola l’Horitzó (Josep Oliveres i Montserrat Ballús, 1972....)

Escola basada en organització i tècniques de Freinet que incopora ordinadors i Logo, robòtica Lego, invents CIRIT, tesines de batxillerat, etc. com a forma de treball ordinària amb els alumnes. L’ensenyament d’aquesta escola sempre ha anat molt lligat amb la vida de la societat, la del nen i la projecció social que es preveu. És a dir, un món ric, il·lusionant i complex en el qual cal tenir en compte una retroalimentació continuada del nen, del seu entorn i una societat que ja és global. Treballar en aquests paràmetres exigeix un màxim de respecte al nen i un treball continuat i aprofundit, organitzat, no obstant, en la incertesa científica.

à Escola Súnion (Josep Costa- Pau i Magada Planella, 1974....)

Escola que té una pedagogia organitzativa basada en el grup natural d’amics, horaris i agrupacions segons activitat, audiovisuals, vídeo, ordinador, participació en tècniques i serveis. El sistema pedagògic de Súnion es basa en quatre elements, fortament interrelacionats: el grup natural, l’horari canviant, el projecte didàctic i, finalment, el paper dels professors. A Súnion, les activitats escolars no es repeteixen de la mateixa manera cada setmana. Pot canviar la seva durada, el nombre de grups naturals que la fan, i l’espai on tenen lloc. Tot això en funció d’allò que cal aprendre i de com és més eficaç que ho facin els nois i noies. L’ objectiu és assolir uns bons aprenentatges i, per damunt de tot, que els alumnes aprenguin a aprendre. El professor a Súnion és, fonamentalment, l’animador del procés d’aprenentatge dels alumnes i la seva principal funció és crear les condicions òptimes en què s’ha de desenvolupar aquest procés.