à Paradigme racional-positivista
- Relacionat amb el moviment positivista del segles XIX
- Qualsevol llei o teoria ha de ser universal i aplicable a qualsevol infant.
- La societat i el funcionament del món és un sistema variable format per diferents elements analíticament separables
- Les lleis científiques són independents dels objectius i valors de la societat i dels humans, ja que la ciència s’ha de limitar a descobrir únicament les relacions entre els fets naturals.
à Paradigma interpretatiu
- Les interpretacions subjectives dels humans són la base constituent de la ciència
- Té la seva base metodològica en l’hermenèutica
- Es qüestiona que el comportament de l’infant estigui governat per unes lleis generals i s’investiga a través de la descripció i la comprensió de les accions de l’infant. L’educació es dóna en situacions complexes que no permeten la sistematització
à Paradigma sociocrític
- Es fonamenta en la crítica social com a acció autorreflexiva que considera que el coneixement es construeix a través de l’interès, el qual parteix de les necessitats dels éssers humans i dels grups.
- La investigació, en educació, depèn de la implicació d’aquests agents.
à Paradigma emergent
- Aquest paradigma no estableix un coneixement concret, de forma que cada sistema o teoria pot ser validada per la seva pròpia coherència interna.
- L’anàlisi dels comportaments de l’ésser humà té un enfocament completament interdisciplinar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario