T10 - Centres educatius:direcció, avaluació i supervisió

Nou marc legislatiu

El sistema escolar català està subordinat a dues importants lleis:

-          LEC (Llei d’Educació de Catalunya) de l’any 2009

-          LOE (Ley Organica de Educación) de l’any 2006

Això vol dir que està subordinada a dos governs: el català i l’espanyol i també als partits polítics que governin en cada moment en cadascuna de les dues Administracions.

Actualment, estem en el procés d’aplicació d’aquestes dues noves lleis educatives on el principal canvi realitzat és l’augment de l’autonomia dels centres, amb els seus avantatges i inconvenients. Per un cantó, s’introdueixen dinàmiques més pròpies dels àmbits empresarials on la direcció té més poder de decisió, però per altra banda, també hi ha més possibilitats d’innovació i de canvi.

Amb aquest nou marc legislatiu, la burocràcia i la paperassa s’han de reduir molt per flexibilitzar les decisions i augmentar la possibilitat de presa de decisions dels centres.

La clau per un bon èxit és una combinació de direcció professional amb un lideratge pedagògic.

És important comentar que la nova llei catalana tracta, per primera vegada, dos aspectes que no estan relacionats amb el sistema escolar, entenent aquest com les coses que involucren les escoles:

-          la carta de compromís educatiu

-          l’educació en el lleure

Catalunya – Espanya

La mala relació entre els governs de Catalunya i Espanya i el conflicte nacionalista empitjoren l’estat de salut de l’educació ja que no existeix un bon diàleg entre aquestes dues Administracions.

El sistema escolar ha de donar l’oportunitat a les famílies de parla castellana a aprendre el català i a l’inrevés per fer de Catalunya un país completament bilingüe. Aquesta realitat és molt complexa i difícil i és sempre un punt de debat dels polítics.

Autonomia de centres i rendiment de comptes

Els centres educatius catalans disposen d’autonomia, és a dir, poden decidir aspectes que l’incumbeixen, però al final hauran de rendir comptes amb la Generalitat i el Govern espanyol. Els centres tenen autonomia en els següents àmbits:

-          pedagògic – A partir del marc curricular establert, poden concretar objectius, el desenvolupament de les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació. Això queda determinat en el PEC de cada centre.

-          organitzatiu – El consell escolar té la potestat d’aprovar les normes d’organització i funcionament

-          de gestió de recursos humans – La direcció pot distribuir els professionals del centre seguint els seus propis criteris.

-          de gestió de materials – La direcció té la responsabilitat de distribuir els recursos econòmics, el manteniment de les instal·lacions, l’obtenció de recursos econòmics addicionals, etc.

Avaluació educativa : sistema de valoracions

Per fer una bona avaluació de l’educació actual s’ha de fer en diferents graus de l’escala educativa:

1.      Alumnat – Observar el seu interès. Fer un anàlisi del seu rendiment acadèmic i personal. Valorar en quin nivell es troba. Observar la seva creativitat

2.      Grup-classe – Aconseguir despertar l’interès del grup per sobre d’unes altes qualificacions

3.      Ensenyament-aprenentatge – Veure si existeix relació entre allò que el professorat ensenya i el que els alumnes aprenen.

4.      Organització del centre – Observar els horaris, els desdoblaments de classes, etc

5.      Equip professional – Analitzar l’activitat que els docents realitzen, tan dins com fora de l’aula

6.      Centre educatiu – Basant-se en els punts anteriors, s’ha de fer una avaluació general del centre.

Avaluació del centre

L’avaluació és una bona eina de reflexió per al coneixement i la millora constant del servei educatiu que ofereix el centre. El conjunt d’avaluacions ha de proporcionar la suficient informació de la realitat educativa per a que pugui servir per a millorar la gestió del centre i del currículum per assolir l’objectiu final de millorar els resultats d’aprenentatge de l’alumnat. Per altra banda, l’avaluació ha d’identificar les bones pràctiques del centre per a potenciar-les i/o mantenir-les.

Cal plantejar una avaluació interna, una altra d’externa i finalment una de social:

-          interna – feta pel propi centre

-          externa – avaluació feta per personal de fora del centre (auditors, inspectors, etc)

-          social – el professorat ha d’escoltar l’opinió dels pares i la dels altres agents educatius com voluntaris, etc.

Avaluació del sistema

Actualment, hi ha moltes formes d’avaluació del sistema educatiu en general per a millorar les polítiques educatives i per fer comparacions amb “l’estat de salut” de l’educació catalana amb la situació d’altres països europeus. La forma d’avaluar el sistema educatiu poden ser:

-          mostres estadístiques

-          indicadors

-          proves estandaritzades – PISA

-          qüestionaris

A continuació, podem observar un quadre que sintetitza la relació entre els diferents que intervenen en la qualitat del sistema educatiu. En aquest, els inputs són els alumnes i l’output són els resultats. Es fa un anàlisi des de 4 punts de vista diferents:

- legal

- organitzacional – com s’organitzen els centres

- pedagògic – quins sistemes pedagògics s’empren

- econòmic – com es distribueixen els diners entre les diferents necessitats.

Model EFQM

L’EFQM és la Fundació Europea per a la Gestió de Qualitat formada per més de 800 membres de diferents empreses. Aquesta entitat é l’objectiu d’estimular i ajudar a les organitzacions europees a participar en activitats per obtenir unes millores en l’activitat empresarial (resultats, clients, treballadors, etc.).

Els centres educatius també poden ser analitzats i rebre el suport d’aquesta organització per millorar el seu rendiment i gestió; al cap i a la fi,  la gestió d’un centre escolar i d’una empresa no divergeixen massa.

Prova d’avaluació d’aprenentatges de 6è

Aquesta és una altra forma d’avaluació del sistema educatiu, concretament fent una prova als alumnes de sisè per comprovar els seus coneixements en les matèries troncals (llengües i matemàtiques). Aquesta prova és curricular, a diferència de les proves PISA que són molt més competencial.

à Els objectius de la prova són:

-          Comprovar el nivell d’assoliment de les competències bàsiques en acabar l’educació primària.

-          Enfortir l’autonomia de centre proporcionant a cada un els elements per determinar els seus punts forts i els seus punts febles.

-          Donar eines d’ajust i millora útils al llarg de l’etapa de primària.

-          Afavorir el trànsit individualitzat a l’educació secundària.

Aquest mètode d’avaluació consisteix en una prova universal per a tot l’alumnat de sisè de primària de caràcter extern i que no és vinculant amb el pas a l’etapa secundària.