La qualitat de l’educació: preocupació i retòrica. Martí Teixidó i Planas. T9

Notes i comentari del text:

La qualitat de l’educació: preocupació i retòrica.

Martí Teixidó i Planas

Després d’haver llegit el text del professor i pedagog Martí Teixidó i fent aportacions dels meus propis coneixements i de les observacions que he pogut fer sobre la realitat que ens envolta, crec que és important començar definint el concepte de qualitat.

El primer problema amb què ens trobem és que els principals agents educatius no es posen d’acord amb aquesta definició, i conseqüentment, tampoc s’hi posen amb els objectius que volen assolir. Pels docents, una educació de qualitat és poder disposar de recursos materials i humans per poder oferir una docència més completa i una més bona organització del centre. Pels pares i mares, la qualitat de l’educació es mesura segons les aspiracions de futur i de desenvolupament que esperen del seu fill a través dels seus resultats i rendiment. Finalment, per les administracions públiques, una educació de qualitat és aquella que pot acollir a tothom i pot proclamar la igualtat d’oportunitat dels ciutadans a l’accés a l’educació.

Actualment, els pares i mares es queixen pel baix nivell educatiu de les escoles i això n’atribueixen la responsabilitat als professionals de l’educació, ja que consideren que poden arribar a considerar que aquests són els responsables directes i exclusius de l’educació dels seus fills. Sembla que les famílies hagin perdut el poder i la il·lusió per educar els seus propis fills i en deleguin la culpa als centres escolars. Per altra banda, dóna la sensació que els mestres sigui un col·lectiu cansat de tenir el pes total de l’educació dels infants i acomodat que únicament es queixa de l’administració i del sistema. Sembla que es preocupin més per aconseguir recursos que d’innovar, crear i pensar com poder educar als infants amb la màxima qualitat i usant els recursos existents. Per altra banda, l’administració fa lleis i decrets constantment sense deixar que aquestes puguin donar els seus fruits, a més a més, sovint no valora les necessitats reals de l’escola i de la societat per a redactar-les.

Estem davant d’un greu problema que pot determinar el futur del nostre país, ja que depenent de l’educació que rebin els infants avui en dia, tindrem una societat futura millor o pitjor. És molt important que els tres principals agents educatius es posin d’acord i tinguin una línia de treball comuna.