Tema 13. Centres amb sistema pedagògic propi

El sistema pedagògic en un centre educatiu

La institució escolar té una estructura complexa i on intervenen moltes disciplines i on s’han de coordinar molts aspectes importants. Concretament, els centres escolars, i amb conseqüència les administracions educatives, tenen o han de tenir:

-          una base científica on hi intervé la neurociència, psicologia i sociologia

-          una intervenció dissenyada a través de la pedagogia, didàctica i l’orientació escolar

-          i una organització comuna gestionada a través de l’administració, l’economia i la gestió de personal.

Totes les institucions escolars han de tenir una bona consistència interna, però per altra banda també s’han d’adequar externament segons el context que l’envolta. Aquest últim aspecte és molt important perquè determinarà l’eficiència i l’eficàcia del sistema; cada escola s’ha d’adaptar a les necessitats dels seus infants, del barri, etc.

És molt important que per analitzar una institució escolar tinguem present els següents elements:

-          aportacions dels sistemes pedagògics del segle XX

-          marc de la política i legislació de la zona on està

-          necessitats generals dels ciutadans

-          necessitats concretes del grup d’alumnes amb el que treballa

És per això que cal tenir un model pedagògic i educatiu molt clar, tant com institució escolar i com a professor. És molt important que el professorat d’un centre comparteixi gran part de la mateixa pedagogia perquè l’educació dels infants és un procés llarg on hi intervenen molts professionals i convé que tots tinguin una filosofia semblant.

En aquest quadre s’estableix una relació entre l’entorn socio-cultural i l’aprenentatge de l’alumne, on el comportament i els processos d’assimilació de l’informació de l’alumne i del professor són molt importants. L’aprenentatge realitzat per l’alumne està relacionat directament amb els seus interessos i amb les seves aptituds, i això ha de ser la base de planificació del professor; observant el punt de partida.

LES COMUNITATS D’APRENENTATGE

Les Comunitats d’Aprenentatge es defineixen com un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula .

Un dels elements fonamentals dins les Comunitats d´Aprenentatge és la participació de tota la comunitat educativa: familiars, professorat, voluntaris, etc. Els i les mestres  no poden ser els únics responsables de la formació dels infants, cal la implicació de tots els agents educatius de la comunitat per a que aquesta tasca tingui èxit. En les Comunitats d’Aprenentatge aquesta participació es concreta en el canvi de l’estructura jeràrquica tradicional de l’escola cap a una escola oberta al barri. Quan les persones prenen part en el projecte, s’identifiquen a elles mateixes com a protagonistes en l’educació dels seus infants, en la gestió del centre i, per extensió, en la millora de la vida comunitària. Les persones treballen en pla d´igualtat amb un objetiu compartit: l´aprenentatge dels nens i nenes per no estar socialment exclosos a la societat de la informació. El model vigent d’educació té moltes mancances a l´hora de fer front al fracàs escolar i la conflictivitat a les aules, de manera que l’escola, enlloc de contribuir a la igualtat de tots els ciutadans i ciutadanes, en ocasions es converteix en un agent reproductor de l’ordre social.

L’escola no pot continuar essent la mateixa que a la societat industrial, quan el professorat, com a dipositari dels sabers culturals i de la informació rellevant, traspassava aquests continguts a un alumnat que no disposava de cap altra via per a accedir-hi. Avui, les TIC posen tota aquesta informació i molta més a l’abast de tothom i fa que, entre altres factors, l’educació es trobi davant d’una nova realitat que l’obliga a redefinir el seu paper. L’alumnat ja no necessita que se li transmetin uns coneixements inaccessibles, sinó recursos per a gestionar, seleccionar i analitzar críticament tota aquesta informació.

Per altra banda, en les Comunitats d’Aprenentatge es treballa mirant cap a les més altes quotes i aplicant un currículum de màxims, és a dir, un currículum ambiciós. Això implica posar l’accent sobre les capacitats i no sobre els dèficits, sobre  les possibilitats i no sobre les dificultats. No es tracta, doncs, de què l’alumnat vagi consumint els seus anys d’escolaritat obligatòria sense generar conflictes a l’aula i superant els mínims establerts de qualsevol manera, sinó de, com s’ha dit abans, desenvolupar al màxim les capacitats de tots i totes.

Aquest nou model educatiu cal estendre’l per diferents escoles, perquè es veu que els resultats són positius i perquè té avalat pedagògicament per la “comunitat científica internacional”.

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

El PEC és un document molt important per a la comunitat educativa d’un centre escolar. En aquest s’hi concreten les diferents línies pedagògiques que l’escola vol seguir i per tant, tots els agents educatius d’aquesta han de conèixer-lo i aplicar-lo.

El PEC ha d’incloure diferents aspectes per a que tingui consistència:

1.      Anàlisi de context - On som? Quin és l’entorn més proper? Quines necessitats existeixen ?

2.      Trets d'identitat - Qui som? Quines línies pedagògiques tenim? Quines són les principals característiques del centre?

3.      Finalitat - Què pretenem? Quins objectius generals tenim?

4.      Estructura organitzativa - Com ens organitzem? Quins òrgans de govern tenim?

5.      Funcionament efectiu – Com assolirem els objectius?

EDUCACIÓ LLIURE

Hi ha molts pares que no estan d’acord amb el sistema i el plantejament educatiu que es fa a les escoles, és per això que opten per ser ells els únics responsables de l’educació dels seus fills. Cada vegada hi ha més infants que no van a l’escola i són els seus pares qui els ofereixen els coneixements acadèmics que s’imparteixen als centres educatius.

La seva línia pedagògica es basa en acompanyar els processos vitals de desenvolupament de cada infant a través d’una intervenció dels adults no directiva que té cura de la creació d’ambients relaxats i adequats a les necessitats motores, emocionals i mentals dels infants.

Els principis i les pràctiques d’aquesta educació té un fort vincle amb importants pedagogs com John Dewey, el corrent de l’Escola Nova, les escoles Montessori, l’escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, les escoles de Freinet, etc.

Els principals motius pels quals les famílies opten per aquesta opció són:

- Desacord amb les línies pedagògiques del sistema educatiu actual

- Mala relació amb els companys

- Donar més importància al contacte amb la natura i la família

- Potenciar valors difícils de treballar a l’aula

- Respectar les necessitats vitals de l’infant

- Ambient competitiu i tens a l’aula

- Falta de possibilitat de presa de decisions per part de l’infant.

Aquest tipus de pedagogia té un fort recolzament en diferents països (Argentina, EEUU, França, etc). En canvi, Espanya no accepta aquest tipus d’aprenentatge com a escolarització obligatòria. La Fiscalía no permet que hi hagi infants no escolaritzats, tot i que cada vegada és més difícil.