1.L'Escola Nova és un laboratori de pedagogia pràctica.
En el seu moment, si que entenem l’escola nova com a laboratori de pedagogia pràctica perquè va suposar un canvi del model educatiu molt important. En l’escola nova, l’essència era més i el concepte de laboratori de pedagogia pràctica tenia més importància degut als importants contrastos entre els dos models educatius.
Actualment, encara sorgeixen nous models pedagògics a l’aula, però de forma més secundària. Abans, es va pensar en un nou projecte i es va aplicar a uns infants en concret, en canvi, ara es parteix del que hi ha a l’aula i progressivament es van aplicant nous projectes pedagògics.
En un internat, l’educador té el control de tot el procés educatiu de l’infant, però actualment es contempla com a últim dels casos ja que limita la llibertat de l’infant i es potencia l’educació familiar i dels altres factors educatius.
Estem d’acord, però ara és inviable per l’evolució i estructura de la societat. Tot i això, en el sistema educatiu actual es potencíen projectes de portar la natura a l’escola, però es fa difícil perquè tot està molt estructurat i controlat (currículum molt tancat, dificultats per sortir de l’escola amb els infants, etc.).
Ara ja no és vigent aquest punt perquè la nostra societat ha evolucionat i el paper de la dona en l’educació està plenament consolidat.
5. La coeducació.
En l’escola nova, la coeducació va ser un dels punts més innovador, ja que per primer cop els nens i les nenes estudiaven i aprenien plegats i perquè es fèia un treball educatiu de la coeducació. Actualment, aquest punt està normalitzat en el sistema educatiu, però s’hauria fer un treball més profund amb els infants de la coeducació.
Actualment, s’ha reduit les hores dedicades a activitats manuals i tots és molt més teòric. No hi ha tanta experimentació ni potenciació de la imaginació degut al nombre d’infants per mestre i una estructuració tancada del curriculum. Creiem que els tallers haurien de ser una eina pròpia de totes les matèries escolars.
7. Entre els treballs manuals, la fusteria ocupa el primer lloc. El conreu de la terra i la cria d'animals petits entren en la categoria de les activitats que tot infant estima i caldria que pogués dur-les a terme.
Abans, la fusteria tenia una funció pràctica per al futur professional, però ara ja no està tan present a l’aula i si hi és, és amb una altra finalitat com aprendre valors i adquirir nous coneixements. La cria d’animals i el treball del conreu ja no són presents a l’escola, ja que aquest sector econòmic ja no és present en la societat urbana actual.
8. Al costat dels treballs programats, es concedeix un lloc als treballs lliures, que desvetllen el gust dels nens i els desperten l'esperit d'invenció i el seu enginy.
Estem d’acord en aquest punt, tot i que, a vegades, l’educador intenta guiar massa i priva l’esperit d’invenció i de creació lliure de l’infant. Actualment, es comença a treballar en projectes d’aula per treballar aquest punt. La idea actual és la mateixa que es va plantejar en l’escola nova, però a la pràctica no sempre es fa perquè és més còmode el treball homogeni dins de l’aula.
9. La cultura del cos està assegurada per la gimnàstica natural, tant com pels jocs i els esports.
La cultura del cos només es treballa en l’assignatura d’educació física i psicomotricitat, però creiem que hauria de tenir una presència més important en el procés educatiu de l’infant.
10. Els viatges, les excursions i els campaments tenen un paper important en l'Escola Nova.
És molt important i actualment es continua fent.
11. En matèria d'educació intel·lectual, l'Escola Nova procura obrir l'esperit a una cultura generla del raonament, més que una acumulació de coneixements memoritzats.
Aquest punt va ser un gran trencament amb l’antic model educatiu. Actualment, es fa o s’intenta fer, però és difícil degut al gran nombre d’alumnes amb diferents necessitats educatives i per la gran quantitat de continguts del currículum.
12. La cultura genenral es complementa amb una especialització, primer espontània, després sistematitzada, que desenvolupa els interessos i les facultats de l'adolescent en un sentit professional.
Aquest punt és molt important per a un bon procés educatiu de l’infant, tot i que molt sovint és difícil d’aplicar a l’aula. Les fases del procés d’aprenentatge de l’infant són primer l’observació, després la pràctica i finalment la conceptualització del treball realitzat.
L’educació no es fomenta en el discurs del mesre (model de classe magistral) i es dóna més importància a que l’infant tingui un paper actiu en el seu procés educatiu.
Un infant adquireix i consolida millor els coneixements si té un interès per aquests, és per això que hem d’apropar els diferents conceptes a un àmbit familiar per l’infant. El problema és que dintre de l’aula hi ha una gran diversitat d’infants i per tant uns interessos molt heterogenis. A part, existeix un currículum a seguir que sovint no és interessant per als infants, per tant, el professor com a molt pot intentar fer els conceptes més atractius per a ells.
Per altra banda, les escoles d’avui en dia, aprofiten molts temes d’actualitat per a treballar-los a l’aula o per fer-los servir de referència. Creiem que això és molt important perquè si volem aconseguir que els alumnes acabin l’escola sent persones completes en tots els aspectes, han de tenir coneixement dels fets d’actualitat.
16. El treball individual del nen.
17. El treball col·lectiu o en equip.
Actualment, l’escola no segueix aquest model organitzatiu del treball dels infants ja que no hi ha un espai dedicat a l’estudi personal i perquè és molt complex organitzar els horaris de les aules. Normalment, s’intenta que les assignatures que es realitzen a la tarda siguin més lleugeres conceptualment parlant, ja que estudiants i professorat està més cansat.
19. i 20. S'estudien poques matèries cada dia: una o dues solament. La diversitat neix de la manera de tractar-les, més que de les matèries tractades. S'estudien poques matèries cada mes o cada trimestre.
Avui en dia, ja no s’aplica aquest model educatiu ja que normalment l’horari escolar està distribuït en 4-6 assignatures diàries de 1-1:30 hores cadascuna. A més a més, s’estudien les mateixes assignatures durant cada trimestres; tot i així, en algunes escoles o a l’educació secundària es realitzen canvis d’assignatures d’un trimestre a un altre. Això fa que el plantejament educatiu sigui molt diferent, amb aspectes positius i negatius del model actual (treball més constant i amb possibilitat a millorar, però amb poc temps diari dedicat a cada assignatura).
Creiem que l’educació, en general, s’ha d’exercir de dins a fora per l’experiència i la pràctica de l’infant, però això seria possible en un model escolar on la ràtio d’alumnes per professor fos més baixa. Tot i així, crec que un bon professor i educador ha de procurar educar als infants a través de la seva experiència, però també és cert que aquesta no és una tasca senzilla i que molts professors s’acomoden en classes amb missatges unidireccionals (del professor cap a l’alumnat).
Actualment, en totes les aules, els infants escullen delegats, però llavors depèn de cada professor les responsabilitats que aquest atorgui als delegats. És important que aquest no sigui únicament un representant del grup, sinó que tingui unes tasques concretes a realitzar.
23. Càrrecs socials de tot tipus poden proporcionar un auxili mutu efectiu. Aquests càrrecs al servei de la comunitat, es confien de manera successiva als petits ciutadans.
24. Les recompenses consisteixen a proporcionar als nens ocasions d'incrementar la seva creativitat. S'apliquen als treballs lliures i desenvolupen així l'esperit d'iniciativa.
25. Els càstigs estan en consonància amb la falta comesa. És a dir, tendeixen a posar els nenes en condicions d'aconseguir millor, pels mitjans apropiats, la finalitat que es creu apropiada, que han aconseguit malament o que no han aconseguit.
En general si que s’intenta que els càstigs estiguin en consonància amb la falta comesa i hi estem d’acord. Encara que és fàcil caure en la dinàmica de castigar desproporcionadament i sense aconseguir resoldre el conflicte en si.
És un tendència que va a més a les escoles, tenint més en compte l’evolució
personal de l’alumne. És cert que actualment existeixen uns criteris d’avaluació que tenen més present l’evolució del grup d’alumnes.
28. L'Escola Nova practica la música col·lectiva: cant o orquestra.
Actualment la col·lectivitat a música es dóna en moments determinats del curs escolar.
A l’escola actual si que s’utilitzen les narracions i les lectures com a base de l’ensenyament.
Actualment es contempla però és difícil portar-ho a la pràctica per qüestió de temps i currículum.
No hay comentarios:
Publicar un comentario