T6 - Crítiques al model escolar dominant

Ens situem en les societats occidentals de les últimes 4 dècades del segle XX (1960-2000).

ALEXANDER S.NEIL

- Es basa en la llibertat total de l’infant, sense impedir la llibertat dels altres i els casos de resultats físics o psíquics irreversibles.

- Llibertat d’accions de l’infant sense coaccions ni autoritarismes à Pedagogia antiautoritària

- Les decisions es prenen democràticament en assemblea on el professor és un membre més del grup. També hi ha un defensor del poble i un tribunal entre els infants. Aquest mètode requereix d’una participació més activa de l’educador a l’inici mentre el grup d’infants adquireix la dinàmica.

- Aquest mètode es basa molt en la confiança dels infants, sense que aquests rebin pressions externes, excepte les determinades pel grup.

- Els principis educatius de Neil són:

• Felicitat – seguint les idees de Rousseau
• Convivència social – seguint les idees de Lane
• Sexualitat lliure – seguint les idees de Reich
• S’exclou la religió, ja que aquesta no permet desenvolupar correctament les llibertats individuals.

CARL ROGERS

Considera que el sistema escolar s’ha controlat tant que s’ha debilitat (comparació amb el cos humà amb els antibiòtics)

- Autoteràpia – cadascú té el seu procés, entenen l’educació com un procés

- L’educació s’ha de centrar en l’alumne, s’ha de donar confiança a l’estudiant, en les seves possibilitats i en les seves capacitats d’esforç i de millora.

- L’aprenentatge ha de ser vivencial i significatiu per despertar l’interès, la responsabilitat i la creativitat de l’infant. Això implica que l’educació no pot ser igual per a tots els infants ja que cadascun té els seus propis interessos.

- És molt important la relació entre el professor i l’alumne ja que ha d’existir un vincle de confiança i de coneixement de les necessitats de l’infant suficientment gran com per poder guiar-lo en la seva educació.

PEDAGOGIA INSTITUCIONAL

à M.Lobrot, G.Lapassade, R.Loureau (1965)

- perspectiva sociopolítica del plantejament educatiu:

• En el projecte educatiu del centre hi ha de constar qui som i què volem
• Ha d’existir una autogestió a l’aula
• Els infants han de participar de les preses de decisions  a través d’una assemblea

à F.Oury, A.Vàsquez (1967)

- perspectiva psicoterapèutica :

• S’ha de fer un anàlisi institucional i de la relació educativa per millorar el procés d’ensenyança
• Els professionals han de fer estudis monogràfics d’infants per detectar casos concrets, fer-ne un bon diagnòstic i un futur pla d’intervenció.

LA DESESCOLARITZACIÓ

à M.MacLuhan – El aula sin muros

-          Ha d’haver-hi una democratització de la cultura i aquesta ha de ser tangible per tota la societat

-          Els mitjans de masses tenen un paper molt important en la societat i aquests han de ser eficaços.

à Ivan Illich – La sociedad desescolarizada

-          L’escola, i les normes que regeixen aquesta institució, no poden ser rígides, ja que llavors no permet que aquesta s’adapti a les diferents necessitats dels alumnes i que llavors sigui inoperant.

-          El coneixement no pot ser monopolitzat per l’escola, sinó que el mateix alumne i la família han de generar coneixement.

-          La renda educativa familiar és inversa en la despesa en instrucció i formació

-          És important recuperar la convivencialitat entre tots els membres d’un centre escolar

à Everett Reimer – La escuela ha muerto

-          L’escola actual atempta contra la salut mental i ofega la creativitat dels infants

-          El sistema escolar d’avui en dia solsament és una guarderia i lloc residual de funcionarials docents.

L’ESCOLA COM APARELL DE REPRODUCCIÓ SOCIAL

à P.Bourdieu i J.C.Passeron

- Qualsevol acció pedagògica és objectivament una violència simbòlica i una imposició per un poder arbitrari.

- El treball pedagògic (inculcació) produeix un habitus propi de la classe social que es mourà en el seu campus.

à Ch.Baudelot i B.Establet

Van fer un estudi de caràcter empíric entre l’educació i el treball, d’aquest van obtenir que l’escola no unifica, sinó que divideix més a la societat perquè:

-          El nivell d’instrucció no depèn de la capacitat de l’escola

-          La taxa d’escolarització correspon a la classe social

-          L’organització dels alumnes per edats i classes és la reproducció escolar del capitalisme, sense que aquesta tingui una justificació científica

L’EDUCACIÓ PERSONALITZADORA

à Emmanuel Munier

Filòsof cristià especialitzat en l’orientació ètica (valors) i en la metafísica (sentit religiós del concepte)

-          Promou l’educació cristiana, però no pas l’adoctrinament d’aquesta religió; el seu treball es basava en un diàleg interreligiós.

-          Dóna molta importància al compromís responsable, a la llibertat interior, al desenvolupament creatiu i a la vocació

-          L’estat ha de garantir l’educació, però no pot imposar una doctrina concreta

-          Segons Munier, l’educació és una inducció externa per la família i la comunitat combinat amb un procés d’interiorització i perfeccionament personal.

à Lourenzo Milani

No és un pedagog, sinó que és un educador, per tant, no sistematitza les conductes ni procediments concrets.

-          Denuncia el caràcter classista i classificador de l’escola

-          L’església i les seves escoles acullen els infants que fracassaven a l’escola oficial. Milani va comprovar que el fracàs no és per la falta de capacitat dels infants, sinó pel sistema d’ensenyament. Aquells nois van sortir de l’escola parroquial amb èxit després d’un ensenyament funcional i responsabilitzador

à  Paulo Freire

Pedagog nascut a Brasil, a l’entorn d’unes faveles.

-          Alfabetització conscientitzadora : (ni idealitzadora ni doctrinària). Va fer una tasca molt important d’alfabetització d’adults que necessitaven saber llegir per poder votar a les eleccions. Mentre alfabetitzava a les persones de classe baixa els animava a participar a la societat, els ensenyava a pensar i els hi donava a conèixer els seus drets i deures com a ciutadà. Alguns d’ells no aprenien a llegir i escriure, però si que adquirien cultura i això els feia més lliures.

-          Dóna molta importància al diàleg i a la cultura

-          S’ha de sortir de la consciència ingènua dels mitjans de masses i de la modernitat per aconseguir una reforma interior i una transformació social de l’individu i de la societat.

-          L'educació alliberadora destapa problemes de la societat, desmitifica la realitat (mitificada pel govern) i  posa en el mateix bàndol educador i educand.

-          L'educador com a intel·lectual no és ni de la classe oprimida, ni de la classe opressora. Però depenent del tipus d’educació que porti a la pràctica, actua per una o per l'altra classe.

-          El seu sistema d’alfabetització es basa en la descomposició sil·làbica:

Usar paraules que tinguin significació per l’alumne i descomposar-les en síl·labes i amb aquestes buscar noves paraules.

p.e.: Casaà ca-sa à cavall, cervell, cigonya...

PEDAGOGIA CRÍTICA

à Henry Giroux

S’especialitza en els estudis culturals i en conèixer el llenguatge concret dels infants

à Michael Apple

Segons Apple, el currículum ha de contribuir a una comprensió crítica de la realitat i així poder assolir el control de les nostres vides.

à Basil Berstein

Constata la relació entre classe social, llenguatge i educació. Aquest aspecte és molt important per una correcta actuació educativa