T3 - Catalunya i Espanya al 1er terç del segle XX

Context històric

Al segle XIX, Espanya es fixava amb el sistema il·lustrat francès com a model social, polític i educatiu però finalment Napoleó va ocupar Espanya.

à Al 1812 les Cortes de Cadiz van fer la Constitució Liberal

à Al 1813, es fa l’Informe Quintana (seguint a Condorcet), on es determinen els pilar de la nova educació espanyola:

·         Igualtat

·         Universalitat

·         Uniformitat

·         Gratuïtat

·         Llibertat d’ensenyança – cada mestre pot explicar les coses segons el seu punt de vista

à Al 1857, el ministeri de Foment fa la Llei Moyano que estructura el sistema educatiu espanyol (primària, batxillerat i universitat).

à Hi ha molts canvis educatius perquè el govern es va alternant entre els conservadors i els progressistes i aquests es disputen per temes com:

La gratuïtat, l’obligatorietat, la llibertat de càtedra, la llibertat de creació

de centres educatius, la laïcitat de l’escola, etc.

à Més endavant, 1900-1930, el govern s’estabilitza i això fa estabilitzar el sistema educatius, però tot allò aconseguit es perd amb les diferents dictadures del segle XX.

INSTITUCIÓN LIBRE DE ENSEÑANZA

Reforma social i cultural d’Espanya a través de la formació científica i cultural

Aquesta institució va estar impulsada per un grup de professors que van ser exclosos de la docència universitària perquè defensaven la llibertat d’ensenyança (1871). Aquests van crear una escola per als alumnes que volien una educació més progressista, a part dels estudis de la pròpia universitat.

à Francisco Giner de los Ríos

És el fundador de la ILE. També crea:

Museo Pedagógico Nacional
Congreso Nacional de Educación
Junta de Ampliación de Estudios (beques a estudiants per estudiar a l’estranger)
Ministerio de Instrucción Pública (1901). La ILE influeix sobre aquest ministeri

à Manuel-Bartolomé Cossío

És la mà dreta de de los Ríos. També crea:

Residència d’estudiants

Reforma de las Escuelas Normales (per preparar als mestres)
Escuela Superior del Magisterio (per preparar als professors i inspectors)

à Lorenzo Luzuriaga

Aquest professor s’incorpora més tard (anys 30) al ILE. També crea:

Misiones pedagògicas (transportar material educatiu pels pobles d’Espanya – cinema, poesia, biblioteca, etc)

Textos pedagógicos (publicacions a una revista pedagògica)

Revista de Pedagogia  y  Publicaciones de la R.P.

ESCOLA CATALANA

Francesc Flos i Calcat

Va fer:

• Col·legi Sant Jordi (1898) à Primera escola en català. Va tenir moltes dificultats perquè el català estava prohibit, però se’n va ensortir 
• Asociació Protectora de l'Ensenyança Catalana (1899) à Moviment popular que va crear un fons econòmic per potenciar l’educació en català

Francesc Ferrer i Guàrdia

à Va crear l’Escola Moderna al 1901.

à Va morir com a màrtir durant la Setmana Tràgica (1909) per ser anarquista i pels seus pensaments llibertaris i anticlericals.

à Segons Ferrer i Guàrdia, l’educació és fonamental per crear la llibertat de les persones. El seu ideari i l’ensenyament d’aquest va ser considerat perillós per la societat.

Escola Moderna

L’escola Moderna va ser una escola creada per als obrers. A través d’aquesta escola es va potenciar molt l’universalisme de l’educació, el lliure pensament i el llibertarisme, però no es va poder treballar massa la discriminació de la llengua catalana.

Els principis de l’Escola Moderna són:

• Racional i científica
• Autonomia dels infants
• Coeducació de sexe
• Higiene escolar
• Laica i lliure
• Igualtat de classes socials
• No hi havia ni càstigs ni premis
• Observació de la natura, persones, etc. com a mètode d’aprenentatge
• Importància de la lectura
• Participació dels pares i mares i de tota la població en l’escola durant els caps de setmana

RENOVACIÓ PEDAGÒGICA (1906-1939)

Durant els últims anys del segle XIX i l’inici del segle XX, van aparèixer a Catalunya i Espanya noves corrents pedagògiques populars, com l’Escola Moderna i la Institución Libre de Enseñanza. A partir d’aquest moment, aniran sorgint diferents pedagogs que volen seguir aquesta nova línia. A  continuació, presentaré els principals impulsors de la renovació pedagògica :

• Joan Bardina à Va crear una escola de mestres on es podien especialitzar i renovar els seus coneixements

• Pau Vila à Va crear l’Escola Horaciana

En aquesta escola, l'ensenyament, en oposició a l'obra de Francesc Ferrer i Guàrdia, s'allunyà de la tendència racionalista, mantenint, però, el règim de coeducació. Era dedicada a les classes populars. Basà l'ensenyament en les necessitats del nen més que en una ideologia concreta i donà una gran importància a l'educació estètica. Funcionà fins el 1912.

• Rosa Sensat à Va ser la directora de l’Escola del Bosc

La majoria de les classes es feien a l'aire lliure, i l'expressió corporal i la música hi tenien un paper força important. La positiva experiència de l'Escola de Bosc va animar a crear altres centres escolars municipals de característiques similars

• Artur Martorell à Va ser un formador de mestres molt reconegut

Fou prioritàriament un mestre, i reunia les qualitats imprescindibles en un bon mestre: talent, activitat creativa, coneixements pedagògics i tracte afable. Entre les diferents coses que va fer, va col·laborar en la creació de l’Escola de Mestres Rosa Sensat, dóna cursos sobre l’Ensenyament del Llenguatge a la primera Escola d’Estiu de Rosa Sensat i assessora i acull mestres i escoles que li demanen consell.

• Josep Estalella à Director de l’Institut-Escola, introductor del bàsquet al sistema educatiu i creador del butlletí dels mestres

L’institut-Escola era un centre escolar que rebia moltes influències de la Institución Libre de Enseñanza. El seu funcionament es regia per unes normes elaborades per la Generalitat, que fixava l'edat mínima d'ingrés al centre -11 anys-, l'admissió d'alumnes d'ambdós sexes i el seu nombre, el Pla d'Ensenyament, l'organització, etc. Endemés, un reglament intern definia els trets pedagògics i organitzatius: coeducació de sexes, l'ús del català com a llengua bàsica, laïcisme en la teoria i les costums i la continuïtat coordinada de l'ensenyament primari a la secundària. 

• Eladi Homs à Organitzador de les Escoles d’Estiu

Les escoles d’estiu eren unes escoles per a mestres que funciona normalment a l'estiu com a extensió de l'ensenyament normal oficial.

• Pere Vergés à Director de l’Escola del Mar i gran promotor de les colònies escolars

"Si un ciutadà té un càrrec, té més jurisdicció, però també més responsabilitat. En té davant d'ell mateix, davant el grup al qual pertany i davant de tota l'Escola".

• Alexandre Galí à Creador de l’Escola Vallparadís, impulsor de colònies escolars i participà activament del Consell de Pedagogia.

La Mancomunitat i l'Ajuntament de Barcelona, havien començat a considerar la qüestió escolar com a cosa pròpia a partir del 1914. La presència a l'Ajuntament d'un nombre important de regidors republicans especialment preocupats per les qüestions pedagògiques, va fer que el tema escolar esdevingués un dels eixos de la política municipal, a més de comptar amb un pressupost important per l'àrea de cultura aprovat el 1908.

La influència de moviments pedagògics com l'Escola Moderna i els centres escolars vinculats als ateneus obrers havien creat una oferta pedagògica amb uns continguts ideològics que no podien satisfer gens la burgesia industrial, i finalment aquesta va considerar convenient fer una oferta pròpia de places gratuïtes d'ensenyament públic de qualitat.

Això va ser possible perquè van existir mestres de categoria que hi van aportar tot el seu esforç: Rosa Sensat, Pere Vergés i Farrés, Josep Puig Elías, Artur Martorell...

Algunes de les accions més importants que van fer aquestes institucions públiques són les següents :

• Potenciar les colònies escolars
• Creació de l’Escola del Treball
• Ús de la impremta escolar (tècniques Freinet)
• Treball escolar en llengua catalana i castellana
• Aplicació del Mètode Montessori