A l’inici del segle XX hi havia dues línies:
- l’Ecole Nouvelle - Ferriere
- Progressive Education – Parker
Aquestes dues corrents educatives estan basades en conceptes de Frobel, Rousseau, Pestalozzi i Herbart, entre d’altres.
A inicis del segle XIX, es vol crear una escola diferent on els models educatius estiguin fonamentats en la ciència (psico, bio, socio....).
Els precursors
- Comenius (1635) – És el creador de la didàctica (Didàctica Magna - 1679). Es basa en la ciència empírica i es preocupa de la tècnica i la forma d’ensenyar les coses. S’ha de destacar que Comenius treballa amb aquestes idees molt abans que els il·lustrats.
- Herbart (1806) – Educador i filòsof alemany especialitzat en la didàctica i posteriorment en l’estudi de la pedagogia derivada de la fi de l’educació, deixant clares la principal diferència entre aquests dos conceptes : no hi ha única manera d’entendre el món.
Es preocupa més a organitzar la pedagogia tenint en compte la llibertat de consciència.
- Pestalozzi (1800) – Pedagog suís, els estudis del qual es centren en l’observació i la interacció amb l’infant en el seu dia a dia, per després buscar-ne un fonament científic.
Reformadors socials
Han aportat molt a l’educació, però no se’ls considera pedagogs perquè no tenen sistematització
- Josep de Calasanç (1592) – Fundador de l’Escola Pia, institució cristiana dedicada a l’educació bàsica dels infants pobres
- Jean-Baptiste de la Salle (1684) – Aristòcrata francès que va obrir diferents escoles cristianes per a infants desfavorits
- Marcellin de Champapnat (1817) – Germans que organitzen unes escoles rurals
- Giovanni Bosco (1835) – Fundador italià dels Salesians. Principalment, es va dedicar als tallers d’oficis professionals.
Rehabilitació i reeducació científica
- Juan Pablo Bonet (1620) – Una de les primeres persones que públicament reconeix als sords com a persones normals i que estudia un llenguatge de comunicació per a ells (Primer llenguatge de signes)
- Jean-Gaspard Itard (1801) – Intenta integrar a la societat a un nen salvatge fent-ne un posterior estudi científic.
FRIEDRICH FRÖBEL (1837)
àVa fer un treball molt important amb infants de 3 a 7 anys (etapa infantil) a través d’un Kindergarten (jardí d’infants) que va obrir.
àEn els seus principis el joc té un paper molt important ja que propicia el desenvolupament personal i social de l’infant de forma integral.
à És molt important conèixer i comprendre tot el que envolta l’infant i a ell mateix : la natura, un mateix i Déu.
à El procés d’aprenentatge es fa per intució i per l’interès total de l’infant i mai s’ha de coaccionar ja que això pot provocar reaccions adverses.
à El mestre té un paper molt important, no només per les seves capacitats, sinó també per organitzar el context que propiciï aquests processos d’aprenentatge.
FRANCIS W. PARKER (1875)
Militar d’EEUU fins als 35 anys, quan va decidir anar a Alemanya a estudiar els nous mètodes pedagògics (Rousseau, Frobel, Pestalozzi, Herbart...)
àÉs el pare de l’escola progressista.
à Va crear el Mètode Quincy que es basava en eliminar la disciplina punitiva i les memoritzacions mecàniques. En aquest nou mètode es volia treballar les habilitats socials, l’expressió oral i escrita, les activitats culturals, l’educació física, l’experimentació científica amb materials...
à Crea les escoles experimentals de Chicago
JOHN DEWEY
Professor de filosofia
àEl desenvolupament cognitiu es fa a partir d’un entorn social amb necessitats.
àSuperar els dualismes (ment-acció, psíquic-social, teoria-pràctica, treball-lleure...), que creuen que tot està lligat i és una sola cosa.
à L'educació escolar ha de ser educació social sobre la cultura del present.
à L'esforç es fonamenta en l'interès i no pas en la compulsió.
à És molt important la vida comunitària per aprendre el concepte de democràcia
Bases del mètode:
1 experimentació directa
2 crear la necessitat de resoldre algun problema
3 buscar les diferents alternatives per resoldre’l
4 apuntar solucions
5 comprovar l’eficàcia de la solució presa
OVIDE DECROLY (1907)
Metge, neuròleg i psiquiatre
Un dels seus principals ideals és que l’escola ha de ser per a la vida i a través de la vida
à Crea un mètode per ajudar a llegir, escriure... als infants anormals (forma amb què es denominaven els infants amb problemes psicomotrius a inicis del segle XX). Es queixa que les escoles no fan cap esforç per a que no es desenvolupin les anormalitats en els infants.
à L’infant té una herència cultural que determina el seu procés educatiu.
à Els infants tenen unes necessitats primàries (biològiques) a satisfer i unes tendències socials amb personalitat (psicosocial).
à És molt important el treball realitzat a la natura i aconseguir que la classe sigui un laboratori d’acció on els infants aprenguin de la pròpia experiència.
à El seu mètode determina els interessos a partir de les necessitats dels infants (alimentació, protecció, seguretat, treball, joc, etc.)
à Els passos d’aquest mètode són molt semblants als de Herbert:
- Observació prèvia
- Associació
- Expressió (escrita, plàstica, musical, etc)
à Es vol aconseguir una república escolar on els infants participin directament de la presa de decisions a través d’assemblees i comissions de treball.
MARIA MONTESSORI
Metgessa i antropòloga d’inicis del segle XX
S’ha dit que Montessori va crear una pedagogia científica ja que va incorporar una pla de desenvolupament immanent de l’infant (biologisme).
Els seus mètodes pedagògics tenen uns principis molt clars on el silencia, la percepció multisensorial, la higiene i els hàbits tenen un paper molt important.
Es dóna molta importància al material amb què l’infant treballa, ja que ha de ser estimulant i reglat.
ADOLPHE FERRIÈRE
Pedagog, sociòleg, psicòleg i politicòleg
à Sistematitzador i divulgador dels 30 punts de l’Escola Nova
No hay comentarios:
Publicar un comentario