La tecnologia del segle XXI sovint és criticada per la individualització de la societat i per la pèrdua d’humanisme, tot i així, la tecnologia amb humanisme és molt potent educativament parlant si se’n sap fer un bon ús.
Als anys 50, EEUU va iniciar una tecnologificació de l’educació, començant per la instrucció programada (aprenentatges repetitius).
TEORIA GENERAL DE SISTEMES
* buscar la similitud entre el cos humà i els conceptes per comprendre el seu significat*
- Òrgan à estòmac / gas, aigua, electricitat
- Aparell à digestiu / caldera
- Sistema à circulatori / calefacció
- Supersistema
Un sistema funciona en conjunt on cada part té la seva funció i totes han d’estar molt ben coordinades. El sistema té més valor que cadascuna de les seves parts perquè la relació entre cada part crea valor.
En el sistema educatiu, es pot aplicar aquesta teoria de la següent forma:
- Relacions
- Objectius à llegir, calcular, saber parlar...
- Finalitats à Educar en l’autonomia de l’infant
Metodologia
· Deducció – D’allò general passem al més concret
· Inducció – Generalitzar les experiències concretes i transformar-les en conceptes
· Experimentació – Canviar variables amb voluntat
· Analogia – Fer una comparació de conceptes
à Isomorfisme : Conceptes que tenen la mateixa forma
à Homeomorfisme (en les cultures) : Coses que tenen la mateixa funció en diferents cultures (nadal, dia d’acció de gràcies...)
Esquema gràfic
- Correcció interna – vòmits quan mengem alguna cosa dolenta
- Correcció externa – fibra per quan vas restret
CIBERNÈTICA I EDUCACIÓ
Norbert Wiener va tractar aquest tema als anys 50 i les seves aportacions eren molt difícils d’assimilar per la baixa popularitat dels ordinadors en aquella època.
- Procés de regulació – Serveix per corregir els desequilibris i arribar a l’optimització. Pot ser extern o intern. p.e. treure’m la jaqueta perquè tinc calor
- Hi ha molta similitud entre els conceptes orgànics i els mecànics:
à beure aigua és com posar gasolina al cotxe
à tenir son és com deixar reposar el motor d’una màquina
à l’estómac és com el motor, que transforma la gasolina/aliment en energia
- La cibernètica és una combinació de ciència, tecnologia i praxiologia (lògica interna de les funcions motrius).
La cibernètica es centra en la informació, el control, la regulació i la comunicació
- Claude Shanon à Segons Shanon es pot fer un tractament quantitatiu i tecnològic de la pedagogia, però sense deixar de banda la subjectivitat, la consciència i la creativitat d’aquesta ciència.
Creu que s’ha d’optimitzar el sistema per trobar un equilibri dinàmic, no pas com ho fa l’economia.
- Feedbefore – s’ha de seguir un model concret per arribar a l’optimització. (anticipació, projecció)
- Feedback – Revisar, corregir i retroalimentar per arribar a l’optimització a través dels fets ja passats.
MESURA DE L’EFICIÈNCIA EDUCATIVA
Després de la Segona Guerra Mundial, EEUU és la potència mundial i es preocupa pel seu desenvolupament industrial. Va fer una inversió molt important en educació, però aquesta no era rendible i va començar a buscar sistemes per mesurar l’eficàcia del capital invertit en educació.
Ralph Tyler va ser l’impulsor de l’avaluació educativa. Primer, al 1930, es va centrar en mesurar els resultats dels alumnes i més endavant, concretament al 1942, va treballar l’avaluació del currículum escolar comparant els objectius proposats i els resultats aconseguits.
Els governs s’obsessionen per controlar i millorar l’eficàcia educativa, és per això, que es creen estudis i proves de renom internacional, i vigents a l’actualitat, com l’Estudi Pisa.
TAXONOMIA DELS OBJECTIUS
Bloom i Kraathwohl treballen junts la taxonomia dels objectius, però el primer s’encarrega d’analitzar el coneixement i el segon s’especialitza en l’afectivitat.
Àmbit del coneixement
Benjamin S. Bloom (1950)
L’ensenyament s’ha de programar per objectius clars i avaluables, a continuació hi ha alguns dels possibles objectius:
- coneixement – no és necessari memoritzar tots els aspectes ensenyats a l’escola, alguns d’ells recordant-los i localitzant-los ja és suficient. p.e. algunes dades històriques o elements geogràfics
- comprensió – alguns conceptes s’han d’entendre i interpretar per a poder-los assimilar correctament
- aplicació – hi ha alguns conceptes teòrics els quals és molt important saber portar-los a la pràctica.
- anàlisi – descomposar el que és complex en diferents parts per facilitar l’estudi de conceptes complexos
- síntesi – reintegrar elements que formen part d’una mateixa estructura
- avaluació – és important determinar prèviament els indicadors per comprovar l’aprenentatge
Els objectius poden ser:
- generals
- específics
- operatius
- finals
L’avaluació pot ser:
- inicial o diagnòstica
- contínua o formativa
- final o sumativa
Els continguts poden ser:
- conceptuals
- procedimentals
- actitudinals-habituacionals
Àmbit de l’afectivitat
David R. Kraathwohl (1960)
La clau de l’ensenyament no és el coneixement, sinó la passió amb la que l’educador i l’educand viuen l’ensenyament.
En l’àmbit de l’afectivitat també és important determinar els objectius a treballar. Kraathwohl en proposa els següents:
- recepció – com l’estudiant sap atendre a una situació concreta. Treballar la predisposició i l’atenció selectiva
- resposta – treballar la participació activa de l’estudiant a través de les respostes a diferents situacions
- valoració – manifestació del control intern per determinar el valor que l’estudiant atorga a un concepte
- organització – tenir la capacitat de relacionar diferents valors i conceptes.
- caracterització conjunta de valors – determinar el sistema de valors de la persona que caracteritza el seu estil de vida. Per això és molt important una perspectiva generalitzada.
