T14 - Escola i societat digital

Projecte 1x1

Aquest projecte permet als alumnes i al professor estar constantment oberts al món amb accés a tota la informació. Per altra banda, és una bona forma per fugir del model de classes magistrals per part del docent, ja que aquest fa d’acompanyant en el procés d’aprenentatge. És molt important que els professors facin una formació especialitzada que els permeti obtenir els recursos necessaris per poder treballar amb aquestes noves eines digitals.

Dades del projecte – Aquest curs, 616 centres, 98.000 alumnes i uns 14.000 professors ja treballen amb una pissarra digital i un ordinador per cada alumne.

Idees i pensaments sobre la digitalització de les aules:

-          Ha de ser una eina complementària, però no pas substitutiva dels recursos emprats fins ara

-          Els alumnes han de continuar treballant habilitats manuals i mecàniques, és a dir, han de saber fer servir un compàs o fer divisions de forma manual, no només amb la calculadora

-          El professor perd una part del control de què fa l’infant amb l’ordinador, per tant, els docents tenen el nou repte de saber captar l’atenció de l’alumnat

-          Es crea una dependència a l’ordinador. Han d’existir unes quotes d’ús de l’ordinador per fer una bona combinació de treball amb la pissarra, amb la llibreta i amb l’ordinador.

La digitalització de les aules dóna resposta a molt principis d’aprenentatge i d’ensenyament de la història de la pedagogia:

à La cooperació dels infants entre si té tanta importància com l’acció dels adults (Jean Piaget)

à El que hem d’aprendre ho aprenem fent (Aristòtil)

à L’aprenentatge es dóna quan els alumnes, perseguint els seus propis interessos han de fer front a problemes reals (John Dewey)

Motius per usar les TIC a l’educació

La societat exigeix competències digitals a l’alumnat i fer un ús intel·ligent i amb criteri de la informació que ens ofereix la xarxa. Les TIC estan presents a tota la societat actual, per tant, també hi han de ser en els centres escolars.

Les TIC aporten valor afegit a l’educació ja que permeten:

-          augmentar la productivitat (personal i grupal) – els alumnes poden buscar informació, comunicar-se, fer treballs i exercicis en línia.

-          un elevat grau d’autonomia de l’alumne

-          facilitar el procés d’integració de l’alumnat amb necessitats educatives especials ja que facilita la comunicació i enriqueix l’aprenentatge.

-          augmentar la motivació de l’alumnat perquè es pot mostrar el material en diferents formats (vídeos, presentacions, imatges, textos, etc.)

-          facilita l’ensenyament i l’aprenentatge a través de l’innovació metodològica, això pot ser una molt bona eina contra el fracàs escolar.

És inacceptable tenir un fracàs escolar del 30% de forma crònica i les TIC poden facilitar la reducció d’aquest percentatge.

Claus de l’èxit per integrar les TIC

-          Actitud del professorat predisposada al canvi

-          Compromís de la direcció i de la comunitat educativa

-          Bones infraestructures – ordinadors, bona connexió, etc.

-          Disposar de materials didàctics

-          Formació tècnica i didàctica del professorat per saber fer un bon ús d’aquests nous recursos

-          Bona coordinació i bon manteniment del material

Sovint, l’èxit de les TIC es veu fracassat per falta de predisposició del professorat a adaptar-se a les noves tecnologies, i precisament aquest és un aspecte imprescindible per un bon desenvolupament d’aquesta innovació educativa. És per això que el professorat ha de veure que:

-          l’ús de les TIC és senzill, i si es desconeix el funcionament, es pot fer una formació on en poc temps es pot aprendre molt.

-          les TIC és un sistema còmode i flexible.

-          les TIC aporten un valor afegit a les activitats ja que aquestes tenen un major potencial didàctic i fan augmentar la motivació i la participació de l’alumnat

Les TIC: memoritzar o pensar?

El treball amb les TIC desenvolupa moltes competències, però no treballa massa la memòria, per tant, si canviem la metodologia de treball, també hem de varia la forma d’avaluació. Si no fem un treball concret de desenvolupament de la memòria no podem fer proves d’avaluació on la memòria sigui molt necessària. És per això, que podem aprofitar el canvi de metodologia per fer un replantejament del currículum i de les formes d’avaluació on no sigui tan important la memorització i si que ho sigui pensar i relacionar conceptes. Pensar suposa mobilitzar coneixements, habilitats i actituds en el marc de la personalitat pròpia de cada alumne. D’aquesta forma, s’adquireixen coneixements progressivament amb experiències d’aprenentatge sobre problemes reals i propers.

D’aquesta forma es fa una bona aplicació de les competències bàsiques:

-          Comunicació lingüística

-          Tractament de la informació i del món digital

-          Aprendre a aprendre

-          Autonomia i iniciativa personal

-          Cultural i artística

-          Social i ciutadana

-          Coneixement i interacció amb el món físic

-          Matemàtica

Les TIC canvien el model escolar?

NO!!!! Les tecnologies de la informació i els mitjans de comunicació no canvien el model escolar, sinó que és un tipus d’innovació educativa que pot facilitar el treball dels docents.

Els models escolars es canvien a través de les pedagogies i tenint en compte:

-          el coneixement de l ‘infant i del jove

-          els recursos, tècniques i procediments de la nostra societat

-          que articuli totes les variables en un sistema coherent internament, consistent científicament, eficaç en objectius educatius i evident en el comportament cultural fora de l’escola

-          l’estimulació del gust pel coneixement

 Célestin Freinet

Freinet és considerat un dels millors pedagogs del segle XX. Va introduir tècniques i propostes pedagògiques que es basaven en l’observació dels mitjans i els usos culturals. A continuació, adjunto una llista de diferents mitjans culturals que es poden usar a l’aula per fer un treball interdisciplinari i en diferents edats:

-          Redacció i lectura de text lliure

-          Disposar d’un imprempta escolar per ús dels alumnes

-          Treballar la fotografia i el cinema

-          Projectes d’emissió i edició de programes de ràdio

-          Usar màquines d’instrucció

-          Realitzar plans de treball setmanal

-          Tenir correspondència amb altres infants de la mateixa edat d’altres centres o fins i tot, d’altres països

-          Fer de la biblioteca un lloc de treball i no només de consulta de material

-          Tenir fitxers de treball individual de cada alumne per veure la seva evolució

Per altra banda, Freinet va anticipar-se a la realitat actual (o almenys cap a on volem anar) proposant noves formes de treball a l’aula per poder atendre la diversitat. Aquestes van trencar amb els esquemes organitzatius de l’escolàstica i la uniformitat industrial.

Aquest pedagog incorpora noves tècniques i aparells moderns per a realitzar una pedagogia pràctica. Durant tota la seva vida ha viscut envoltat de natura i lluny de la ciutat i d’aquesta manera ha descobert la importància de l’observació de la naturalesa, combinat amb un estudi teòric. Célestin és un home amb compromís polític per la causa del poble, sobretot durant les dues guerres mundials.

Escoles que es van anticipar al canvi de model

à École populaire de Vence (Celéstin et Élise Freinet, 1932- 1966)

És l’escola de les tècniques modernes: diversificació a l’aula, impremta i text lliure, mètodes naturals, pla de treball individual, assemblea de classe....

à Escola l’Horitzó (Josep Oliveres i Montserrat Ballús, 1972....)

Escola basada en organització i tècniques de Freinet que incopora ordinadors i Logo, robòtica Lego, invents CIRIT, tesines de batxillerat, etc. com a forma de treball ordinària amb els alumnes. L’ensenyament d’aquesta escola sempre ha anat molt lligat amb la vida de la societat, la del nen i la projecció social que es preveu. És a dir, un món ric, il·lusionant i complex en el qual cal tenir en compte una retroalimentació continuada del nen, del seu entorn i una societat que ja és global. Treballar en aquests paràmetres exigeix un màxim de respecte al nen i un treball continuat i aprofundit, organitzat, no obstant, en la incertesa científica.

à Escola Súnion (Josep Costa- Pau i Magada Planella, 1974....)

Escola que té una pedagogia organitzativa basada en el grup natural d’amics, horaris i agrupacions segons activitat, audiovisuals, vídeo, ordinador, participació en tècniques i serveis. El sistema pedagògic de Súnion es basa en quatre elements, fortament interrelacionats: el grup natural, l’horari canviant, el projecte didàctic i, finalment, el paper dels professors. A Súnion, les activitats escolars no es repeteixen de la mateixa manera cada setmana. Pot canviar la seva durada, el nombre de grups naturals que la fan, i l’espai on tenen lloc. Tot això en funció d’allò que cal aprendre i de com és més eficaç que ho facin els nois i noies. L’ objectiu és assolir uns bons aprenentatges i, per damunt de tot, que els alumnes aprenguin a aprendre. El professor a Súnion és, fonamentalment, l’animador del procés d’aprenentatge dels alumnes i la seva principal funció és crear les condicions òptimes en què s’ha de desenvolupar aquest procés.

Tema 13. Centres amb sistema pedagògic propi

El sistema pedagògic en un centre educatiu

La institució escolar té una estructura complexa i on intervenen moltes disciplines i on s’han de coordinar molts aspectes importants. Concretament, els centres escolars, i amb conseqüència les administracions educatives, tenen o han de tenir:

-          una base científica on hi intervé la neurociència, psicologia i sociologia

-          una intervenció dissenyada a través de la pedagogia, didàctica i l’orientació escolar

-          i una organització comuna gestionada a través de l’administració, l’economia i la gestió de personal.

Totes les institucions escolars han de tenir una bona consistència interna, però per altra banda també s’han d’adequar externament segons el context que l’envolta. Aquest últim aspecte és molt important perquè determinarà l’eficiència i l’eficàcia del sistema; cada escola s’ha d’adaptar a les necessitats dels seus infants, del barri, etc.

És molt important que per analitzar una institució escolar tinguem present els següents elements:

-          aportacions dels sistemes pedagògics del segle XX

-          marc de la política i legislació de la zona on està

-          necessitats generals dels ciutadans

-          necessitats concretes del grup d’alumnes amb el que treballa

És per això que cal tenir un model pedagògic i educatiu molt clar, tant com institució escolar i com a professor. És molt important que el professorat d’un centre comparteixi gran part de la mateixa pedagogia perquè l’educació dels infants és un procés llarg on hi intervenen molts professionals i convé que tots tinguin una filosofia semblant.

En aquest quadre s’estableix una relació entre l’entorn socio-cultural i l’aprenentatge de l’alumne, on el comportament i els processos d’assimilació de l’informació de l’alumne i del professor són molt importants. L’aprenentatge realitzat per l’alumne està relacionat directament amb els seus interessos i amb les seves aptituds, i això ha de ser la base de planificació del professor; observant el punt de partida.

LES COMUNITATS D’APRENENTATGE

Les Comunitats d’Aprenentatge es defineixen com un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula .

Un dels elements fonamentals dins les Comunitats d´Aprenentatge és la participació de tota la comunitat educativa: familiars, professorat, voluntaris, etc. Els i les mestres  no poden ser els únics responsables de la formació dels infants, cal la implicació de tots els agents educatius de la comunitat per a que aquesta tasca tingui èxit. En les Comunitats d’Aprenentatge aquesta participació es concreta en el canvi de l’estructura jeràrquica tradicional de l’escola cap a una escola oberta al barri. Quan les persones prenen part en el projecte, s’identifiquen a elles mateixes com a protagonistes en l’educació dels seus infants, en la gestió del centre i, per extensió, en la millora de la vida comunitària. Les persones treballen en pla d´igualtat amb un objetiu compartit: l´aprenentatge dels nens i nenes per no estar socialment exclosos a la societat de la informació. El model vigent d’educació té moltes mancances a l´hora de fer front al fracàs escolar i la conflictivitat a les aules, de manera que l’escola, enlloc de contribuir a la igualtat de tots els ciutadans i ciutadanes, en ocasions es converteix en un agent reproductor de l’ordre social.

L’escola no pot continuar essent la mateixa que a la societat industrial, quan el professorat, com a dipositari dels sabers culturals i de la informació rellevant, traspassava aquests continguts a un alumnat que no disposava de cap altra via per a accedir-hi. Avui, les TIC posen tota aquesta informació i molta més a l’abast de tothom i fa que, entre altres factors, l’educació es trobi davant d’una nova realitat que l’obliga a redefinir el seu paper. L’alumnat ja no necessita que se li transmetin uns coneixements inaccessibles, sinó recursos per a gestionar, seleccionar i analitzar críticament tota aquesta informació.

Per altra banda, en les Comunitats d’Aprenentatge es treballa mirant cap a les més altes quotes i aplicant un currículum de màxims, és a dir, un currículum ambiciós. Això implica posar l’accent sobre les capacitats i no sobre els dèficits, sobre  les possibilitats i no sobre les dificultats. No es tracta, doncs, de què l’alumnat vagi consumint els seus anys d’escolaritat obligatòria sense generar conflictes a l’aula i superant els mínims establerts de qualsevol manera, sinó de, com s’ha dit abans, desenvolupar al màxim les capacitats de tots i totes.

Aquest nou model educatiu cal estendre’l per diferents escoles, perquè es veu que els resultats són positius i perquè té avalat pedagògicament per la “comunitat científica internacional”.

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

El PEC és un document molt important per a la comunitat educativa d’un centre escolar. En aquest s’hi concreten les diferents línies pedagògiques que l’escola vol seguir i per tant, tots els agents educatius d’aquesta han de conèixer-lo i aplicar-lo.

El PEC ha d’incloure diferents aspectes per a que tingui consistència:

1.      Anàlisi de context - On som? Quin és l’entorn més proper? Quines necessitats existeixen ?

2.      Trets d'identitat - Qui som? Quines línies pedagògiques tenim? Quines són les principals característiques del centre?

3.      Finalitat - Què pretenem? Quins objectius generals tenim?

4.      Estructura organitzativa - Com ens organitzem? Quins òrgans de govern tenim?

5.      Funcionament efectiu – Com assolirem els objectius?

EDUCACIÓ LLIURE

Hi ha molts pares que no estan d’acord amb el sistema i el plantejament educatiu que es fa a les escoles, és per això que opten per ser ells els únics responsables de l’educació dels seus fills. Cada vegada hi ha més infants que no van a l’escola i són els seus pares qui els ofereixen els coneixements acadèmics que s’imparteixen als centres educatius.

La seva línia pedagògica es basa en acompanyar els processos vitals de desenvolupament de cada infant a través d’una intervenció dels adults no directiva que té cura de la creació d’ambients relaxats i adequats a les necessitats motores, emocionals i mentals dels infants.

Els principis i les pràctiques d’aquesta educació té un fort vincle amb importants pedagogs com John Dewey, el corrent de l’Escola Nova, les escoles Montessori, l’escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, les escoles de Freinet, etc.

Els principals motius pels quals les famílies opten per aquesta opció són:

- Desacord amb les línies pedagògiques del sistema educatiu actual

- Mala relació amb els companys

- Donar més importància al contacte amb la natura i la família

- Potenciar valors difícils de treballar a l’aula

- Respectar les necessitats vitals de l’infant

- Ambient competitiu i tens a l’aula

- Falta de possibilitat de presa de decisions per part de l’infant.

Aquest tipus de pedagogia té un fort recolzament en diferents països (Argentina, EEUU, França, etc). En canvi, Espanya no accepta aquest tipus d’aprenentatge com a escolarització obligatòria. La Fiscalía no permet que hi hagi infants no escolaritzats, tot i que cada vegada és més difícil.

T.12 Pedagogia com a sistema. Educació comunicactiva

Renovació pedagògica

La pedagogia no pot ser una ciència fixa i exacte ja que aquesta està constantment renovant-se i millorant segons els diferents inputs que va rebent; tot i així, la pedagogia té una base molt important, però s’hi hi van incloent petits canvis. En aquest aspecte, els docents tenen un paper molt important ja que fan el paper d’observadors dels diferents comportaments dels alumnes.

Cada mestre té el mètode de treball, però a poc a poc, s’ha d’anar adaptant i renovant per ajustar-se a la forma més òptima tenint en compte els alumnes que té.

Ordenació educativa

L’administració educativa s’encarrega de reglar diferents aspectes de l’educació escolar com és fixar el currículum o les formes d’avaluació. Actualment hi ha massa regulació administrativa que no permet una flexibilització de treball dels centres.

Innovacions educatives

Durant els últims anys hi ha hagut un allau d’innovacions en molts àmbits (comunicació, ciència, salut, etc.) i l’educació ha de treure profit de tots aquests aspectes. L’escola ha d’estar al corrent dels avenços tecnològics per anar al mateix ritme amb què evoluciona la societat i que no es quedi enrere. Per exemple, es pot fer servir el Google Earth per classes de geografia.

APRENENTATGE COM A MEDIACIÓ CULTURAL

L’educació és pot entendre com un sistema i la pedagogia ha d’intervenir en aquest sistema i no oblidar l’entorn socio-cultural en què el docent i l’alumne viuen.

Els professors i els alumnes han d’estar connectats. El professor ha de saber els gustos i els interessos dels seus alumnes i, a la mesura del possible, plasmar-los en les activitats proposades. Això influirà molt positivament en el comportament de l’alumne i en la seva predisposició envers l’estudi. El professor ha de saber quin comportament té l’alumne i relacionar-ho amb tots els elements del seu entorn més proper que poden ser una gran font d’influències. Hem de fer tot tipus de reconeixement d’actituds i comportaments dels professors i dels alumnes. El professor té l’objectiu que els coneixements que l’alumne aprèn els pugui i els vulgui aplicar fora de l’escola, és a dir, aprenentatge aplicat.

Els dos motors del sistema

Els motors del sistema educatiu són les persones, concretament els alumnes i els docents. Jo també hi afegiria els pares i les mares, tot i que tenen un paper més secundari en el sistema escolar.

El mestre és una unitat psicofísica sociocultural, igual que l’alumne, però és caracteritza per ser un adult que té un equilbri, almenys professional. El docent fa ús de la raó per construir pensament i ús de l’emoció per transformar-ho en sentiments, buscant un equilibri entre la racionalitat i l’emotivitat. En canvi, l’alumne és un menor que està en procés de construcció intern on l’estabilitat i la desestabilitat són constants i formen part del procés d’aprenentatge.

A l’escola és molt important la pràctica reflexiva i l’educació emocional per trobar un equilibri entre raó i emocions. Això és important perquè la voluntat d’aprendre està lligada als sentiments i no  a la raó, però per altra banda, és molt important el treball d’un equip humà de docents que estiguin coordinats que et permeti desenvolupar al màxim els raonaments propis.

Cadascú té el 100% del seu tot com a persona, però distribuïts amb percentatges diferents entre memòria, enteniment i voluntat, de forma que cada alumne haurà d’aplicar una dedicació més important en un d’aquests temes segons les seves mancances.

EDUCACIÓ COMUNICACTIVA

És molt important el referent de l’Escola Activa de Ferriere a Anglaterra (1913) on s’hi van redactar els 30 punts de l’Escola Activa. Aquests són completament empírics i basats en l’experiència, per tant no són racionals.

Per altra banda, l’Escola Moderna de les Tècniques creada per Freinet va tenir una vida molt llarga (1921-1966). Aquesta feia servir tots els mitjans possibles per la seva època per dissenyar un programari pedagògic molt innovador.

Avui en dia, l’Escola Activa ha de seguir el ritme de les noves tècniques d’informació i comunicació i també dels continguts de la comunicació de masses (moda, novetats, consum, etc).

EDUCACIÓ I MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSES

Actualment, els mitjans de comunicació de masses tenen un paper influenciador molt important en el creixement personal dels infants, amb la qual cosa no pot deixar indiferent als docents.

La percepció és connotativa, per tant, és un significat objectiu, però la nostra sensació és completament denotativa, i per tant, és subjectiu i mou emocions. Això fa que l’expressió sigui estereotipada. És molt important que l’adult contribueixi en aquest procés comunicatiu aportant elements raonables i racionals.

En aquest aspecte, hi ha molts elements que tenen una corresponsabilitat educativa dels infants, concretament la família i l’escola. No podem oblidar que en general tota la societat i especialment els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat important, tot i que en la carta de compromís educatiu de la Generalitat no hi apareixen.

T11 – L’escola inclusiva

L’ESCOLA INCLUSIVA

L’escola inclusiva és un sistema pedagògic per donar resposta a la diversitat de necessitats i característiques dels alumnes, aquesta forma de treball pretén substituir el concepte d’integració. La seva base es centra en que l’escola ha de respondre a les necessitats dels alumnes i no pas que els alumnes s’hagin d’adaptar al sistema educatiu, per altra banda, també es fonamental el concepte d’heterogeneïtat de l’alumnat.

La inclusió és una qüestió de justícia i d’ètica ja que no es pot permetre la discriminació d’un infant, aquesta no cal que sigui agressiva ni severa, simplement la separació dels infants. L’aprenentatge conjunt d’alumnes diferents és necessari i enriquidor per tothom, pels alumnes amb unes necessitats més concretes, per la resta d’infants i per la societat en general. L’educació inclusiva és complexa, però possible i s’ha d’enfocar com a repte. No ens hem de preocupar de com reduir les diferències entre els infants, sinó que com podem gestionar l’heterogeneïtat i com podem aprendre tots de tots.

S’ha de treballar amb tots els infants, tant els que tenen dificultats, oferint-los-hi recursos per millorar, com els que són molt intel·ligents, donant-los-hi suport afectiu i extraient el màxim rendiment d’ells.

El sistema educatiu ha fet un canvi molt important ja que fa pocs anys les escoles eren excloents i a poc a poc, aquest enfocament està canviant.

L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

L’atenció a la diversitat és la base de l’escola inclusiva, ja que es pressuposa que tots els infants són diferents, amb la qual cosa el grup d’alumnes és completament divers. Per altra banda, cadascun d’aquests infants té unes necessitats diferents que requereixen d’una atenció diferent; és aquí d’on sorgeix el nom d’Atenció a la Diversitat.

Ens podem trobar diferents tipus d’infants amb diferents necessitats, però les més corrents són:

·        Altes capacitats – superdotació intel·lectual

·        Discapacitats – físiques o psíquiques

·        Debilitats – principalment afectives

·        Alteracions de conducta – trastorns de personalitat, hiperactivitat, etc

EDUCACIÓ ESPECIAL

El concepte d’educació especial és poc inclusiu, però potser necessari tenint en compte que hi ha alguns casos de discapacitats severes que els professionals educatius no especialitzats no poden resoldre. És per això que l’administració educativa va crear diferents institucions per l’educació dels infants amb més necessitats, algunes d’aquestes són més inclusives que altres:

-          CEE – Centres d’Educació Especial

-          USEE – Unitats de Suport a l’Educació Especial

Per altra banda, existeixen diferents branques de les ciències pedagògiques i científiques que poden ajudar a entendre i millorar el sistema educatiu d’aquest tipus d’infants:

-          Pedagogia terapèutica – Tipus de pedagogia molt basada en la neurologia, la psiquiatria i la psicopatologia infantil i juvenil.

-          Neurologia pediàtrica – Branca de la ciència que estudia el sistema neurològic dels infants i el vincula amb el seu procés de creixement i de desenvolupament.

-          Paidopsiquiatria – Àrea d’especialització de la psiquiatria que tracta els trastorns dels infants i adolescents i que requereix del treball d’un equip multidisciplinar per desenvolupar-se i obtenir una resolució terapèutica.

ENSENYAMENT PLURILINGÜE

Avui en dia, hem superat el sistema lingüistic de l’època franquista i d’inicis de la transició que tenia el castellà com a llengua vehicular, però que s’usava el català en l’àmbit familiar i personal. El repte actual és evitar que passi això amb els nouvinguts, és a dir, que tinguin el català únicament com a llengua de l’escola i que no la usin en cap més situació.

En el seu moment, el govern de Catalunya va apostar per a que el català fos la llengua vehicular de l’educació, tot i que ara el govern espanyol ens ho vulgui prohibir, i això va ser un pas molt important per la llengua i el país.

És per això, que el sistema educatiu català té diferents elements per potenciar l’aprenentatge i el bon desenvolupament d’aquesta llengua a les aules i per fer que els nouvinguts tinguin un bon sistema d’acollida amb la llengua catalana. Alguns d’aquests elements són:

-          Projecte lingüístic de centre

-          LIC – Llenguatge I Cohesió per als alumnes nouvinguts

-          Aules d’acollida

-          EBE - Espais de Benvinguda Educativa

-          Plans educatius d’entorn

És molt important que els infants rebin una educació amb el màxim de llengües possibles perquè això els fa més cultes i permet desenvolupar unes característiques concretes del cervell molt importants. És per això que s’ha de tendir cap a una educació plurilingüe i no pas monolingüe ni bilingüe.

T8 - Pensaments contemporanis

PARADIGMES CIENTÍFICS

Des de l’àmbit de la recerca pedagògica, ha existit la necessitat d’emmarcar les diferents tesis o articles sota el nom d’un dels tres paradigmes clàssics de la racionalitat científica (positivista, interpretatiu i sociocrític), tot i que últimament n’existeix un quart (l’emergent). Entenem un paradigma, com un model o conjunt de possibilitats, que està constituït pels supòsits teòrics generals i les tècniques per a la seva aplicació. A continuació, farem una breu explicació de cadascun d’aquests models per poder entendre’ls millor.

à Paradigme racional-positivista

Aquest tipus de paradigma té la seva base filosòfica en el moviment positivista del segle XIX que es basa en els següents trets característics:

• Rebuig a la metafísica – la descripció científica es limita a l’àmbit empíric
• La ciència ha de ser descriptiva i s’ha de limitar a explicar els fenòmens naturals.
• Usa el mètode hipotètico-deductiu per donar validesa a les hipòtesis científiques, fent que qualsevol explicació científica tingui una llei objectiva que la validi.
• L’objectiu que s’obté es basa en l’experiència

L’educació i els seus mètodes pedagògics s’han inspirat molt en aquest tipus de paradigma clàssic, a través del descobriment de lleis per les qual es regeixen els fenòmens educatius i permeten millorar les accions educatives.

Pot quedar reflectit el vincle entre el paradigma racional-positivista i els sistemes educatius, a través del següents punts plantejats per Popkewitz (1988):

• Qualsevol llei o teoria ha de ser universal i aplicable a qualsevol infant.
• Per a fer generalitzacions, és molt important poder definir operativament les diferents variables i mesures amb les que treballarem.
• La societat i el funcionament del món és un sistema variable format per diferents elements analíticament separables
• Les lleis científiques són independents dels objectius i valors de la societat i dels humans, ja que la ciència s’ha de limitar a descobrir únicament les relacions entre els fets naturals.

à Paradigma interpretatiu

Aquest tipus de paradigma es basa en què les interpretacions subjectives dels humans són la base constituent de la ciència i té la seva base metodològica en l’hermenèutica (tècnica d’interpretació del significat de textos antics). Per altra banda, es fa un anàlisi de l’acció humana i de les seves intencions, diferenciant aquest concepte de la conducta humana; aquesta idea queda reflectida en la Teoria de l’Acció. En general, intenta substituir les explicacions científiques d’explicació i predicció del paradigma positivista per la comprensió i el significat de l’acció.

En l’àmbit de les ciències educatives, es qüestiona que el comportament de l’infant estigui governat per unes lleis generals i s’investiga a través de la descripció i la comprensió de les accions de l’infant. Les persones implicades en el sistema educatiu tenen una importància destacada ja que passen a ser observadors de les accions humanes de l’infant, i per tant, possibles nous “científics”. Per altra banda, l’educació es dóna en situacions complexes que no permeten la sistematització, fent que cada cas tingui una resolució pràctica diferent.

à Paradigma sociocrític

Aquest paradigma és molt diferent als altres dos ja plantejats, ja que es fonamenta en la crítica social com a acció autorreflexiva. Considera que el coneixement es construeix a través de l’interès, el qual parteix de les necessitats dels éssers humans i dels grups, donant un especial importància als rols que s’estableixen dintre del grup. Es creu que la teoria és científica quan aquesta millora la forma d’entendre les experiència pràctiques.

Per altra banda, els problemes educatius només poden ser treballats pels mateixos participants del sistema educatiu, de forma que l’investigació depèn de la implicació d’aquests agents. Aquest paradigma usa unes metodologies de recerca educativa basades en l’investigació-acció on l’investigador, el mestre, no es deslliure de la seva implicació pràctica i ha d’estar constantment avaluant-la.

à Paradigma emergent

Aquest paradigma no estableix un coneixement concret, de forma que cada sistema o teoria pot ser validada per la seva pròpia coherència interna.

S’entén l’home (i la dona) com un ésser complet en tots els aspectes i això fa que l’anàlisi dels seus comportaments tingui un enfocament completament interdisciplinar.

Aquesta nova ciència no rebutja cap de les aportacions que filòsofs, científics i intel·lectuals han fet al llarg de la història, sinó que les integra en un context molt més ampli.

CORRENTS FILOSÒFICS

Durant les últimes dècades del segle XX i la primera del segle XXI, han sorgit noves idees que s’han establert de forma molt acceptada en la societat occidental. Aquestes noves idees han modificat la forma de fer de les persones i per tant, tenen una importància destacada en el sistema educatiu i en l’anàlisi social. A continuació, analitzarem algunes d’aquestes corrents:

à De la modernitat a la postmodernitat

La modernitat és una forma de pensament creada pels il·lustrats durant el segle XVIII i molt difosa a través de la burgesia. Aquest tipus de pensament es desenvolupa en una etapa històrica de prosperitat i creixement a través de la industrialització on hi havia una important confiança en els nous negocis liberals de les ciutats i en un progrés social que fes millorar la qualitat de vida de la població. La modernitat es pot considerar una forma de pensar que continua vigent, però afegint-hi nous elements del segle XXI com la sostenibilitat, l’estètica, el plaer del gaudir o el respecte a les minories.

La postmodernitat és una  crítica a la modernitat. Aquesta sorgeix de l’evolució de la modernitat degut a molts excessos produïts durant el segle XX. En aquesta època, s’ha modificat el ritme de vida, ja que tot succeeix molt ràpid i la societat s’està adaptant constantment als nous canvis; no hi ha res estable. Durant els últims anys s’ha fet un abús d’autoritat, de l’economia, de producció i d’explotació del planeta que han fet canviar els valors que regulen la nostra societat.

à El neoliberalisme i l’utilitarisme

El sistema sociopoliticoeconòmic de l’actualitat és molt complex perquè és una combinació de neoliberalisme i d’utilitarisme, creant així una inestabilitat i un desordre mundial, l’important és trobar l’equilibri entre aquests dos aspectes.

El liberalisme és un moviment d’idees polítiques i econòmiques que reconeix la llibertat de la persona i l’acció individual per sobre de la col·lectiva, fent que les polítiques dels govern intervinguin el mínim per garantir la convivència. Per altra banda, l’utilitarisme té una filosofia que defensa el benestar de la majoria.

à Ecologia i sostenibilitat

L’ecologia i el benestar del planeta és un aspecte molt important i que no podem deixar de banda, ja que durant els últims anys, i degut al fort creixement productiu i de les economies, l’estat de salut de la Terra ha empitjorat greument.

S’ha de reduir residus, millor la nostra vida per a que sigui més sostenible, no malgastar i reutilitzar els materials...

Aquest és un tema que s’ha de treballar amb tots els agents de la societat i on el sistema educatiu té un paper molt important.

Actualment, es pot presentar l’ecologia com a corrent de pensament actual i com a una ciència multidisciplinar ja que hi intervenen molts àmbits com la biologia, la sociologia o la ètica.

à Comunitarisme i feminisme

El comunitarisme centra el seu iterès en les comunitats i les societats i no pas en els seus individus, ja que el sistema liberal actual no els hi dóna la suficient importància que es mereixen. Aquesta forma d’entendre el món i les societats és molt important si es volen resoldre els principals problemes dels nostres temps com la llibertat d’expressió, les guerres, el sistema educatiu o el sanitari.

El feminisme és el conjunt d’idees i accions que busca afavorir els interessos de les dones en situacions de submissió al poder masculí per evitar posicions de desigualtat en la integritat física de la dona, en el paper d’elles en la societat i en la distribució de tasques i rols en la vida en parella.

PERSONA I SOCIETAT

à Cosmovisió i sentit de la vida

La cosmovisió (visió i comprensió que cadascú té del món) i el sentit personal de la vida estan molt relacionats ja que aquests et situen en un lloc i espai temporal i permeten establir objectius i finalitats al fet de viure.

És molt important treballar aquest aspecte amb els infants i que aquests trobin la seva pròpia visió de la vida i del món.

à Angoixa, auto ajuda i superstició

En la cultura i en la societat en la que vivim hi ha molta angoixa ja que implícitament hi ha molta pressió per sobreviure i ser el millor en molts aspectes, fet que crea moltes frustracions i problemes mentals. Per aquest motiu, la gent necessita suport per superar aquests problemes i molts cops es recórrer a llibres d’autoajuda o a professionals.

Tot i així hi ha molta gent que no té suficient amb els coneixements i la cultura i fan ús de la superstició, creant creences no fonamentades i irracionals que estan basades en la fe i que influeix en la forma d’entendre les accions del futur.

à Religiositat, laïcitat i secularitat

La religiositat és el concepte contrari de secularitat, ja que aquesta es basa en l’interpretació del món i de l’existència humana a través de la fe. L’educació té una importància destacada en l’arrelament personal a la religiositat.

La laïcitat entén que els Estats, i per tant els sistemes educatius públics, s’han de mantenir independents de la religió, la qual s’ha de desenvolupar en l’àmbit privat i personal. L’escola ha de respectar totes les religions i no intentar adoctrinar-ne cap d’elles.

El secularisme es basa en la negació dels principis de la fe en l’interpretació del món i de l’existència humana.

à Consum i consumisme

El consumisme és el sistema que regeix la societat actual, aquest crea necessitats inexistents i t’obliga a prendre decisions, però el mateix sistema t’ajuda a orientar-te per a resoldre-les.

Individualment, es pot ser més o menys consumista, però és inevitable escapar-se del societat consumista en la que vivim.

LA LLIBERTAT, LA MEVA VIDA

La llibertat és individual i es concreta en la possibilitat de triar les decisions que un desitgi. La vida es concreta en les petites decisions que la persona pot prendre al llarg dels anys i aquestes donen sentit a la vida. Aquestes petites decisions poden canviar la direcció de la societat, del meu món i del nostre món.

La vida ens ha estat donada i nosaltres no tenim capacitat d’elecció de les condicions d’aquesta. La vida per si sola no té cap valor, el valor l’hi donem nosaltres al llarg dels anys amb les diferents coses amb la que la hem anat omplint. És molt important desenvolupar una bona cosmovisió i un sentit de la vida per a que aquesta tingui més essència.