domingo, 7 de noviembre de 2010

Principis educatius i criteris pedagògics de l'Escola Moderna

He analitzat els trets bàsics de l'Escola Moderna i he pogut arribar a la conclusió que els tres principis educatius més característics, juntament amb els seus criteris pedagògics són els següents:

Principi educatiu – Lliure pensament
Criteris pedagògics:
  • Escola laica
  • Coeducació
  • Es treballa la cohesió entre les diferents classes socials

Principi educatiu – Fomentar l’autoaprenentatge
Criteris pedagògics:
  • L’escola és oberta a la participació de les famílies i de tot el barri
  • Molta importància de la lectura
  • Observació de la naturalesa, de les persones, de la societat, de la vida urbana i rural
  • Les fases del procés educatiu eren l’observació, la pràctica i la teoria seguint aquest ordre

Principi educatiu – Desenvolupar l’autonomia dels infants
Criteris pedagògics:
  • Escola sense premis ni càstigs
  • Fomentar la cooperació entre els companys
  • Repartir les responsabilitats de l’aula entre tots els companys

Els mestres de la república

M'agradaria recomanar el llibre Els mestres de la república de Raimon Portell i Salomó Marqués.


Aquest llibre me'l vaig llegir fa uns anys i recordo que em va agradar molt i que el vaig trobar molt interessant.







Quan l'analfabetisme era un mal crònic que semblava que no tenia remei. Quan no hi havia escoles per a tothom i milers de nens corrien pels carrers,malnodrits, amb la salut precària. Quan no hi havia espais per jugar i hi havia una manca d'higiene i de cultura, va néixer una generació de mestres que, amb el referent d'Europa, va crear una escola nova i moderna adaptada als nous temps. La gran innovació d'aquesta nova pedagogia era el respecte al'infant, els seus temps, els seus ritmes, la seva capacitat d'entendre l'entorn, apropiar-se'l i construir-se'n una imatge. Els nens deixaven d'estar lligats a la taula recitant com lloros per parlar i escriure sobre allò que els envoltava. Era una escola laica i mixta que volia respectar l'opció religiosa de cadascú, sense imposicions, sense la missa diària.
Els mestres de la República és, doncs, un homenatge a totes aquelles persones que van lluitar per construir una escola nova que formés ciutadans lliures, cultes i amb veu pròpia.

T3 - Catalunya i Espanya al 1er terç del segle XX

Context històric
Al segle XIX, Espanya es fixava amb el sistema il·lustrat francès com a model social, polític i educatiu però finalment Napoleó va ocupar Espanya.
à Al 1812 les Cortes de Cadiz van fer la Constitució Liberal
à Al 1813, es fa l’Informe Quintana (seguint a Condorcet), on es determinen els pilar de la nova educació espanyola:
·         Igualtat
·         Universalitat
·         Uniformitat
·         Gratuïtat
·         Llibertat d’ensenyança – cada mestre pot explicar les coses segons el seu punt de vista
à Al 1857, el ministeri de Foment fa la Llei Moyano que estructura el sistema educatiu espanyol (primària, batxillerat i universitat).

à Hi ha molts canvis educatius perquè el govern es va alternant entre els conservadors i els progressistes i aquests es disputen per temes com:
La gratuïtat, l’obligatorietat, la llibertat de càtedra, la llibertat de creació
de centres educatius, la laïcitat de l’escola, etc.

à Més endavant, 1900-1930, el govern s’estabilitza i això fa estabilitzar el sistema educatius, però tot allò aconseguit es perd amb les diferents dictadures del segle XX.

INSTITUCIÓN LIBRE DE ENSEÑANZA
Reforma social i cultural d’Espanya a través de la formació científica i cultural

Aquesta institució va estar impulsada per un grup de professors que van ser exclosos de la docència universitària perquè defensaven la llibertat d’ensenyança (1871). Aquests van crear una escola per als alumnes que volien una educació més progressista, a part dels estudis de la pròpia universitat.

à Francisco Giner de los Ríos
És el fundador de la ILE. També crea:
Museo Pedagógico Nacional
Congreso Nacional de Educación
Junta de Ampliación de Estudios (beques a estudiants per estudiar a l’estranger)
Ministerio de Instrucción Pública (1901). La ILE influeix sobre aquest ministeri

à Manuel-Bartolomé Cossío
És la mà dreta de de los Ríos. També crea:
Residència d’estudiants
Reforma de las Escuelas Normales (per preparar als mestres)
Escuela Superior del Magisterio
 (per preparar als professors i inspectors)

à Lorenzo Luzuriaga
Aquest professor s’incorpora més tard (anys 30) al ILE. També crea:
Misiones pedagògicas (transportar material educatiu pels pobles d’Espanya – cinema, poesia, biblioteca, etc)
Textos pedagógicos (publicacions a una revista pedagògica)
Revista de Pedagogia  y  Publicaciones de la R.P.

ESCOLA CATALANA

Francesc Flos i Calcat
Va fer:
  • Col·legi Sant Jordi (1898) à Primera escola en català. Va tenir moltes dificultats perquè el català estava prohibit, però se’n va ensortir 
  • Asociació Protectora de l'Ensenyança Catalana (1899) à Moviment popular que va crear un fons econòmic per potenciar l’educació en català

Francesc Ferrer i Guàrdia
à Va crear l’Escola Moderna al 1901.
à Va morir com a màrtir durant la Setmana Tràgica (1909) per ser anarquista i pels seus pensaments llibertaris i anticlericals.
à Segons Ferrer i Guàrdia, l’educació és fonamental per crear la llibertat de les persones. El seu ideari i l’ensenyament d’aquest va ser considerat perillós per la societat.

Escola Moderna
L’escola Moderna va ser una escola creada per als obrers. A través d’aquesta escola es va potenciar molt l’universalisme de l’educació, el lliure pensament i el llibertarisme, però no es va poder treballar massa la discriminació de la llengua catalana.

Els principis de l’Escola Moderna són:
  • Racional i científica
  • Autonomia dels infants
  • Coeducació de sexe
  • Higiene escolar
  • Laica i lliure
  • Igualtat de classes socials
  • No hi havia ni càstigs ni premis
  • Observació de la natura, persones, etc. com a mètode d’aprenentatge
  • Importància de la lectura
  • Participació dels pares i mares i de tota la població en l’escola durant els caps de setmana


RENOVACIÓ PEDAGÒGICA (1906-1939)

Durant els últims anys del segle XIX i l’inici del segle XX, van aparèixer a Catalunya i Espanya noves corrents pedagògiques populars, com l’Escola Moderna i la Institución Libre de Enseñanza. A partir d’aquest moment, aniran sorgint diferents pedagogs que volen seguir aquesta nova línia. A  continuació, presentaré els principals impulsors de la renovació pedagògica :

  • Joan Bardina à Va crear una escola de mestres on es podien especialitzar i renovar els seus coneixements

  • Pau Vila à Va crear l’Escola Horaciana
En aquesta escola, l'ensenyament, en oposició a l'obra de Francesc Ferrer i Guàrdia, s'allunyà de la tendència racionalista, mantenint, però, el règim de coeducació. Era dedicada a les classes populars. Basà l'ensenyament en les necessitats del nen més que en una ideologia concreta i donà una gran importància a l'educació estètica. Funcionà fins el 1912.

  • Rosa Sensat à Va ser la directora de l’Escola del Bosc
La majoria de les classes es feien a l'aire lliure, i l'expressió corporal i la música hi tenien un paper força important. La positiva experiència de l'Escola de Bosc va animar a crear altres centres escolars municipals de característiques similars

  • Artur Martorell à Va ser un formador de mestres molt reconegut
Fou prioritàriament un mestre, i reunia les qualitats imprescindibles en un bon mestre: talent, activitat creativa, coneixements pedagògics i tracte afable. Entre les diferents coses que va fer, va col·laborar en la creació de l’Escola de Mestres Rosa Sensat, dóna cursos sobre l’Ensenyament del Llenguatge a la primera Escola d’Estiu de Rosa Sensat i assessora i acull mestres i escoles que li demanen consell.

  • Josep Estalella à Director de l’Institut-Escola, introductor del bàsquet al sistema educatiu i creador del butlletí dels mestres
L’institut-Escola era un centre escolar que rebia moltes influències de la Institución Libre de Enseñanza. El seu funcionament es regia per unes normes elaborades per la Generalitat, que fixava l'edat mínima d'ingrés al centre -11 anys-, l'admissió d'alumnes d'ambdós sexes i el seu nombre, el Pla d'Ensenyament, l'organització, etc. Endemés, un reglament intern definia els trets pedagògics i organitzatius: coeducació de sexes, l'ús del català com a llengua bàsica, laïcisme en la teoria i les costums i la continuïtat coordinada de l'ensenyament primari a la secundària. 

  • Eladi Homs à Organitzador de les Escoles d’Estiu
Les escoles d’estiu eren unes escoles per a mestres que funciona normalment a l'estiu com a extensió de l'ensenyament normal oficial.

  • Pere Vergés à Director de l’Escola del Mar i gran promotor de les colònies escolars
"Si un ciutadà té un càrrec, té més jurisdicció, però també més responsabilitat. En té davant d'ell mateix, davant el grup al qual pertany i davant de tota l'Escola".

  • Alexandre Galí à Creador de l’Escola Vallparadís, impulsor de colònies escolars i participà activament del Consell de Pedagogia.

La Mancomunitat i l'Ajuntament de Barcelona, havien començat a considerar la qüestió escolar com a cosa pròpia a partir del 1914. La presència a l'Ajuntament d'un nombre important de regidors republicans especialment preocupats per les qüestions pedagògiques, va fer que el tema escolar esdevingués un dels eixos de la política municipal, a més de comptar amb un pressupost important per l'àrea de cultura aprovat el 1908.
La influència de moviments pedagògics com l'Escola Moderna i els centres escolars vinculats als ateneus obrers havien creat una oferta pedagògica amb uns continguts ideològics que no podien satisfer gens la burgesia industrial, i finalment aquesta va considerar convenient fer una oferta pròpia de places gratuïtes d'ensenyament públic de qualitat.
Això va ser possible perquè van existir mestres de categoria que hi van aportar tot el seu esforç: Rosa Sensat, Pere Vergés i Farrés, Josep Puig Elías, Artur Martorell...
Algunes de les accions més importants que van fer aquestes institucions públiques són les següents :
  • Potenciar les colònies escolars
  • Creació de l’Escola del Treball
  • Ús de la impremta escolar (tècniques Freinet)
  • Treball escolar en llengua catalana i castellana
  • Aplicació del Mètode Montessori




sábado, 6 de noviembre de 2010

T2 - L'educació progressista / L'escola nova

A l’inici del segle XX hi havia dues línies:
- l’Ecole Nouvelle - Ferriere
- Progressive Education – Parker
Aquestes dues corrents educatives estan basades en conceptes de Frobel, Rousseau, Pestalozzi i Herbart, entre d’altres.

A inicis del segle XIX, es vol crear una escola diferent on els models educatius estiguin fonamentats en la ciència (psico, bio, socio....).

Els precursors

-          Comenius (1635) – És el creador de la didàctica (Didàctica Magna - 1679). Es basa en la ciència empírica i es preocupa de la tècnica i la forma d’ensenyar les coses. S’ha de destacar que Comenius treballa amb aquestes idees molt abans que els il·lustrats.
-          Herbart (1806) – Educador i filòsof alemany especialitzat en la didàctica i posteriorment  en l’estudi de la pedagogia derivada de la fi de l’educació, deixant clares la principal diferència entre aquests dos conceptes : no hi ha única manera d’entendre el món.
Es preocupa més a organitzar la pedagogia tenint en compte la llibertat de consciència.
-          Pestalozzi (1800) – Pedagog suís, els estudis del qual es centren en l’observació i la interacció amb l’infant en el seu dia a dia, per després buscar-ne un fonament científic.

Reformadors socials
Han aportat molt a l’educació, però no se’ls considera pedagogs perquè no tenen sistematització

-          Josep de Calasanç (1592) – Fundador de l’Escola Pia, institució cristiana dedicada a l’educació bàsica dels infants pobres
-          Jean-Baptiste de la Salle (1684) – Aristòcrata francès que va obrir diferents escoles cristianes per a infants desfavorits
-          Marcellin de Champapnat (1817) – Germans que organitzen unes escoles rurals
-          Giovanni Bosco (1835) – Fundador italià dels Salesians. Principalment, es va dedicar als tallers d’oficis professionals.

Rehabilitació i reeducació científica
-          Juan Pablo Bonet (1620) – Una de les primeres persones que públicament reconeix als sords com a persones normals i que estudia un llenguatge de comunicació per a ells (Primer llenguatge de signes)
-          Jean-Gaspard Itard (1801) – Intenta integrar a la societat a un nen salvatge fent-ne un posterior estudi científic.

FRIEDRICH FRÖBEL (1837)

àVa fer un treball molt important amb infants de 3 a 7 anys (etapa infantil) a través d’un Kindergarten (jardí d’infants) que va obrir.
àEn els seus principis el joc té un paper molt important ja que propicia el desenvolupament personal i social de l’infant de forma integral.
à És molt important conèixer i comprendre tot el que envolta l’infant i a ell mateix : la natura, un mateix i Déu.
à El procés d’aprenentatge es fa per intució i per l’interès total de l’infant i mai s’ha de coaccionar ja que això pot provocar reaccions adverses.
à El mestre té un paper molt important, no només per les seves capacitats, sinó també per organitzar el context que propiciï aquests processos d’aprenentatge.

FRANCIS W. PARKER (1875)

Militar d’EEUU fins als 35 anys, quan va decidir anar a Alemanya a estudiar els nous mètodes pedagògics (Rousseau, Frobel, Pestalozzi, Herbart...)

àÉs el pare de l’escola progressista.
à Va crear el Mètode Quincy que es basava en eliminar la disciplina punitiva i les memoritzacions mecàniques. En aquest nou mètode es volia treballar les habilitats socials, l’expressió oral i escrita, les activitats culturals, l’educació física, l’experimentació científica amb materials...
à Crea les escoles experimentals de Chicago

JOHN DEWEY
Professor de filosofia

àEl desenvolupament cognitiu es fa a partir d’un entorn social amb necessitats.
àSuperar els dualismes (ment-acció, psíquic-social, teoria-pràctica, treball-lleure...), que creuen que tot està lligat i és una sola cosa.
à L'educació escolar ha de ser educació social sobre la cultura del present.
à L'esforç es fonamenta en l'interès i no pas en la compulsió.
à És molt important la vida comunitària per aprendre el concepte de democràcia

Bases del mètode:
1 experimentació directa
2 crear la necessitat de resoldre algun problema
3 buscar les diferents alternatives per resoldre’l
4 apuntar solucions
5 comprovar l’eficàcia de la solució presa

OVIDE DECROLY (1907)

Metge, neuròleg i psiquiatre

Un dels seus principals ideals és que l’escola ha de ser per a la vida i a través de la vida
à Crea un mètode per ajudar a llegir, escriure... als infants anormals (forma amb què es denominaven els infants amb problemes psicomotrius a inicis del segle XX). Es queixa que les escoles no fan cap esforç per a que no es desenvolupin les anormalitats en els infants.
à L’infant té una herència cultural que determina el seu procés educatiu.
à Els infants tenen unes necessitats primàries (biològiques) a satisfer i unes tendències socials amb personalitat (psicosocial).

à És molt important el treball realitzat a la natura i aconseguir que la classe sigui un laboratori d’acció on els infants aprenguin de la pròpia experiència.

à El seu mètode determina els interessos a partir de les necessitats dels infants (alimentació, protecció, seguretat, treball, joc, etc.)

à Els passos d’aquest mètode són molt semblants als de Herbert:
  1. Observació prèvia
  2. Associació
  3. Expressió (escrita, plàstica, musical, etc)

à Es vol aconseguir una república escolar on els infants participin directament de la presa de decisions a través d’assemblees i comissions de treball.

MARIA MONTESSORI

Metgessa i antropòloga d’inicis del segle XX

S’ha dit que Montessori va crear una pedagogia científica ja que va incorporar una pla de desenvolupament immanent de l’infant (biologisme).

Els seus mètodes pedagògics tenen uns principis molt clars on el silencia, la percepció multisensorial, la higiene i els hàbits tenen un paper molt important.

Es dóna molta importància al material amb què l’infant treballa, ja que ha de ser estimulant i reglat.

ADOLPHE FERRIÈRE

Pedagog, sociòleg, psicòleg i politicòleg

à Sistematitzador i divulgador dels 30 punts de l’Escola Nova

Algunes definicions importants....

A continuació, trobareu algunes definicions importants del món educatiu i que sovint s'usen amb un significat incorrecte. Per crear aquestes definicions, he usat els apunts presos a classe, les definicions del professor M.Teixidó i informació trobada per internet.

Educació
Procés de desenvolupament personal i social de caràcter intencional. Estímul per al desenvolupament de capacitats (ex-ducere) i conducció a comportaments culturals (educare) que es consolidaran com a hàbits.

Socialització
Procés pel qual l’animal biològic esdevé animal social en un grup determinat adquirint uns patrons propis de la seva espècie. La imitació és el procediment bàsic amb algunes normes que es donen, sense haver-hi intencionalitat. Acte social és el que es fa sense pensar, que es dóna per descomptat.

Ensenyament
Procés pel qual un docent mostra el coneixement i guia l’aprenentatge d’un discent.

Instrucció
Part de l’aprenentatge que té un component molt important d’exercitació o repetició. Un cop adquirida, si s’exercita de tant en tant, no s’oblida.

Aprenentatge
Pòsit o el que queda adquirit de l’ensenyament i de la pràctica de la instrucció.

Formació
1 Allò que queda en la persona després d’un procés d’educació, d’ensenyament i aprenentatge.
2 Procés que segueix la persona després de l’educació, al llarg de tota la vida per conservar i acrèixer coneixements, competències, habilitats i informacions que van conformant la seva personalitat.
3 La Formació Professional integra: formació en un ofici, ensenyament de coneixements, procediments i hàbits; també ensinistrament en l’ús de màquines i eines.

Ensinistrament
Pràctica que perfecciona habilitats tècniques. Equival a entrenament. (S’aplica també als animals domèstics)

Domesticació
Procediment d’adaptació dels animals per a viure amb els humans.Comporta, en la pràctica, una superioritat de l’humà sobre l’animal.

Pedagogia
Ciència de l’educació per excel·lència. Es fonamenta en ciències de l’educació (biologia, psicologia, sociologia principalment), s’orienta segons les finalitats per opció filosòfica que li dóna sentit i dissenya sistemes d’intervenció donant normes per a una educació funcional, eficient, eficaç.

Didàctica
Ciència de l’educació primigènia de base empírica. Aporta els procediments d’ensenyament més funcionals i eficaços amb explicacions segons el context i els recursos disponibles.

Metodologia
Terme angloamericà que ha substituït didàctica. Si la metodologia és estudi del mètodes en general, es pot aplicar com a didàctica atès quequesta fa servir mètodes molt diversos i variats segons objectius i situacions d’aprenentatge.

Organització escolar
Ciència de l’educació que ha de garantir la coherencia de l’acció de diferents docents que dins d’una institució i a través dels anys incideixen sobre els mateixos alumnes. Analitza com cada component s’integra en el sistema escolar: professors, alumnes, horaris, espais, materials, participació dels pares... i s’articulen en un projecte institucional.

Orientació educativa
Ciència de l’educació que tracta d’ajustar les intervencions generals a les necessitats de cada alumne per la qual cosa cal conèixer bé els seves aptituds diferenciades i interessos manifestos. Segueix amb l’orientació professional i d’estudis.

L'educació com a....

EDUCACIÓ COM A REALITAT: L’educació hi és, forma part de la nostra societat i depèn de la intenció de cada persona.

EDUCACIÓ COM A NECESSITAT: Per supervivència, adaptació i socialització. El procés que ens fa passar d’animal a persona, en socialització.

EDUCACIÓ COM A FUNCIÓ CULTURAL: No s’entén educació sense cultura, ni cultura sense educació. L’educació és la incorporació de la cultura. Primer rebem educació i desprès contribuïm al desenvolupament cultural.

EDUCACIÓ COM A FUNCIÓ SOCIAL: Per poder relacionar-se amb altres i així crear xarxes socials. La socialització és la base de l’educació. L’ascensor social una expressió que s’utilitza molt actualment, tenim unes capacitat potencials al néixer amb una base psicològica que ens dóna seguretat, i  l’educació ens pot fer trencar amb l’educació social familiar.

EDUCACIÓ COM A ASPIRACIÓ: Sense educació no hi ha progrés i el progrés és una evolució personal i que et fa millorar com a individu, a nivell personal i social.  És necessària l’educació per recollir i arribar a projectar objectius. 

EDUCACIÓ COM A DESENVOLUPAMENT: Perquè l’ésser humà té una necessitat de desenvolupar-se per sobreviure i adaptar-se al medi. L’ésser biològic té una capacitat potencial interna que l’educació estimula. Tot això és educació i desenvolupa la capacitat per fer les coses. L’educació no pot anar en contra del desenvolupament.

EDUCACIÓ COM A FUNCIÓ INTERNACIONAL: La intenció de l’educació és igual a tot arreu, encara que es faci diferent. L’acceptació de la teva educació et fa acceptar a les altres educacions i cultures. És important perquè afavorirà el l’entesa  i el diàleg .

Anàlisi dels 30 punts de l'Escola Nova

1.L'Escola Nova és un laboratori de pedagogia pràctica.
En el seu moment, si que entenem l’escola nova com a laboratori de pedagogia pràctica perquè va suposar un canvi del model educatiu molt important. En l’escola nova, l’essència era més i el concepte de laboratori de pedagogia pràctica tenia més importància degut als importants contrastos entre els dos models educatius.
Actualment, encara sorgeixen nous models pedagògics a l’aula, però de forma més secundària. Abans, es va pensar en un nou projecte i es va aplicar a uns infants en concret, en canvi, ara es parteix del que hi ha a l’aula i progressivament es van aplicant nous projectes pedagògics.

2. L'Escola Nova és un internat, perquè solament la influència total del medi dins del qual es mou i es desenvolupa l'infant permet fer una educació plenament eficaç. Això no significa que preconitzi el sistema d'internat com un ideal que cal aplicar sempre i a tot arreu: ben al contrari. La influència natural de la família, si és sana és preferible sempre al millor dels internats.
En un internat, l’educador té el control de tot el procés educatiu de l’infant, però actualment es contempla com a últim dels casos ja que limita la llibertat de l’infant i es potencia l’educació familiar i dels altres factors educatius.

3. L'Escola Nova està situada a la natura, perquè aquesta constitueix el medi natural de l'infant. Però, per a la cultura intel·lectual i artística, és aconsellable tenir a prop una ciutat.
Estem d’acord, però ara és inviable per l’evolució i estructura de la societat. Tot i això, en el sistema educatiu actual es potencíen projectes de portar la natura a l’escola, però es fa difícil perquè tot està molt estructurat i controlat (currículum molt tancat, dificultats per sortir de l’escola amb els infants, etc.).

4. L'Escola Nova agrupa els infants en cases separades i viu, cada grup de deu a quinze nens, sota la direcció moral i material d'un educador, amb el suport de la seva dona o una col·laboradora. Cal que no es privi els infants d'una influència femenina adulta ni de l'atmosfera familiar, que no poden proporcionar els internats-casernes.
Ara ja no és vigent aquest punt perquè la nostra societat ha evolucionat i el paper de la dona en l’educació està plenament consolidat.

5. La coeducació.
En l’escola nova, la coeducació va ser un dels punts més innovador, ja que per primer cop els nens i les nenes estudiaven i aprenien plegats i perquè es fèia un treball educatiu de la coeducació. Actualment, aquest punt està normalitzat en el sistema educatiu, però s’hauria fer un treball més profund amb els infants de la coeducació.

6. L'Escola Nova organitza treballs manuals per a tots els infants durant una hora i mitja, almenys, cada dia, en general.
Actualment, s’ha reduit les hores dedicades a activitats manuals i tots és molt més teòric. No hi ha tanta experimentació ni potenciació de la imaginació degut al nombre d’infants per mestre i una estructuració tancada del curriculum. Creiem que els tallers haurien de ser una eina pròpia de totes les matèries escolars.

7. Entre els treballs manuals, la fusteria ocupa el primer lloc. El conreu de la terra i la cria d'animals petits entren en la categoria de les activitats que tot infant estima i caldria que pogués dur-les a terme.
Abans, la fusteria tenia una funció pràctica per al futur professional, però ara ja no està tan present a l’aula i si hi és, és amb una altra finalitat com aprendre valors i adquirir nous coneixements. La cria d’animals i el treball del conreu ja no són presents a l’escola, ja que aquest sector econòmic ja no és present en la societat urbana actual.

8. Al costat dels treballs programats, es concedeix un lloc als treballs lliures, que desvetllen el gust dels nens i els desperten l'esperit d'invenció i el seu enginy.
Estem d’acord en aquest punt, tot i que, a vegades, l’educador intenta guiar massa i priva l’esperit d’invenció i de creació lliure de l’infant. Actualment, es comença a treballar en projectes d’aula per treballar aquest punt. La idea actual és la mateixa que es va plantejar en l’escola nova, però a la pràctica no sempre es fa perquè és més còmode el treball homogeni dins de l’aula.

9. La cultura del cos està assegurada per la gimnàstica natural, tant com pels jocs i els esports.
La cultura del cos només es treballa en l’assignatura d’educació física i psicomotricitat, però creiem que hauria de tenir una presència més important en el procés educatiu de l’infant.

10. Els viatges, les excursions i els campaments tenen un paper important en l'Escola Nova.
És molt important i actualment es continua fent.

11. En matèria d'educació intel·lectual, l'Escola Nova procura obrir l'esperit a una cultura generla del raonament, més que una acumulació de coneixements memoritzats.
Aquest punt va ser un gran trencament amb l’antic model educatiu. Actualment, es fa o s’intenta fer, però és difícil degut al gran nombre d’alumnes amb diferents necessitats educatives i per la gran quantitat de continguts del currículum.

12. La cultura genenral es complementa amb una especialització, primer espontània, després sistematitzada, que desenvolupa els interessos i les facultats de l'adolescent en un sentit professional.

13. L'educació es basa en els fets i les experiències. L'adquisició dels coneixements surt d'observacions personals o, en els seu lloc, de les que els altres han recollit en llibres. La teoria segueix, en qualsevol cas, la pràctica; no la precediex mai.
Aquest punt és molt important per a un bon procés educatiu de l’infant, tot i que molt sovint és difícil d’aplicar a l’aula. Les fases del procés d’aprenentatge de l’infant són primer l’observació, després la pràctica i finalment la conceptualització del treball realitzat.

14. L'educació es fonamenta en l'activitat personal de l'infant.
L’educació no es fomenta en el discurs del mesre (model de classe magistral) i es dóna més importància a que l’infant tingui un paper actiu en el seu procés educatiu.

15. L'educació es fonamenta, en general, en els interessos espontanis de l'infant. Les actualitats de l'escola o de l'ambient generen activitats ocasionals, que ocupen eun lloc rellevant en l'Escola Nova.
Un infant adquireix i consolida millor els coneixements si té un interès per aquests, és per això que hem d’apropar els diferents conceptes a un àmbit familiar per l’infant. El problema és que dintre de l’aula hi ha una gran diversitat d’infants i per tant uns interessos molt heterogenis. A part, existeix un currículum a seguir que sovint no és interessant per als infants, per tant, el professor com a molt pot intentar fer els conceptes més atractius per a ells.
Per altra banda, les escoles d’avui en dia, aprofiten molts temes d’actualitat per a treballar-los a l’aula o per fer-los servir de referència. Creiem que això és molt important perquè si volem aconseguir que els alumnes acabin l’escola sent persones completes en tots els aspectes, han de tenir coneixement dels fets d’actualitat.

16. El treball individual del nen.

17. El treball col·lectiu o en equip.

18. L'ensenyament pròpiament dit es limita al matí. A la tarda, es dediquen una o dues hores, segons l'edat, a l'estudi personal.
Actualment, l’escola no segueix aquest model organitzatiu del treball dels infants ja que no hi ha un espai dedicat a l’estudi personal i perquè és molt complex organitzar els horaris de les aules. Normalment, s’intenta que les assignatures que es realitzen a la tarda siguin més lleugeres conceptualment parlant, ja que estudiants i professorat està més cansat.

19. i 20. S'estudien poques matèries cada dia: una o dues solament. La diversitat neix de la manera de tractar-les, més que de les matèries tractades. S'estudien poques matèries cada mes o cada trimestre.
Avui en dia, ja no s’aplica aquest model educatiu ja que normalment l’horari escolar està distribuït en 4-6 assignatures diàries de 1-1:30 hores cadascuna. A més a més, s’estudien les mateixes assignatures durant cada trimestres; tot i així, en algunes escoles o a l’educació secundària es realitzen canvis d’assignatures d’un trimestre a un altre. Això fa que el plantejament educatiu sigui molt diferent, amb aspectes positius i negatius del model actual (treball més constant i amb possibilitat a millorar, però amb poc temps diari dedicat a cada assignatura).

21. L'educació moral, com la intel·lectual, no s'ha d'exercir de fora a dins, per l'autoritat imposada, sinó de dins a fora, per l'experiència i la pràctica gradual del sentit crític i la llibertat. Sobre la base d'aquest principi, algunes escoles noves han aplicat el sistema de la república escolar.
Creiem que l’educació, en general, s’ha d’exercir de dins a fora per l’experiència i la pràctica de l’infant, però això seria possible en un model escolar on la ràtio d’alumnes per professor fos més baixa. Tot i així, crec que un bon professor i educador ha de procurar educar als infants a través de la seva experiència, però també és cert que aquesta no és una tasca senzilla i que molts professors s’acomoden en classes amb missatges unidireccionals (del professor cap a l’alumnat).

22. A manca d'un sistema democràtic integral, en la majoria d'escoles noves els infants elegeixen delegats, amb una responsabilitat definida.
Actualment, en totes les aules, els infants escullen delegats, però llavors depèn de cada professor les responsabilitats que aquest atorgui als delegats. És important que aquest no sigui únicament un representant del grup, sinó que tingui unes tasques concretes a realitzar.

23. Càrrecs socials de tot tipus poden proporcionar un auxili mutu efectiu. Aquests càrrecs al servei de la comunitat, es confien de manera successiva als petits ciutadans.


24. Les recompenses consisteixen a proporcionar als nens ocasions d'incrementar la seva creativitat. S'apliquen als treballs lliures i desenvolupen així l'esperit d'iniciativa.

25. Els càstigs estan en consonància amb la falta comesa. És a dir, tendeixen a posar els nenes en condicions d'aconseguir millor, pels mitjans apropiats, la finalitat que es creu apropiada, que han aconseguit malament o que no han aconseguit.
En general si que s’intenta que els càstigs estiguin en consonància amb la falta comesa i hi estem d’acord. Encara  que és fàcil caure en la dinàmica de castigar desproporcionadament i sense aconseguir resoldre el conflicte en si.

26. L'emulació té lloc, sobretot, per la comparació feta per l'infant entre el seu treball present i el seu treball passat, i no exclusivament per la comparació del seu treball amb el dels seus companys.
És un tendència que va a més a les escoles, tenint més en compte l’evolució
personal de l’alumne. És cert que actualment existeixen uns criteris d’avaluació que tenen més present l’evolució del grup d’alumnes.

27. L'Escola Nova és un ambient de bellesa.

28. L'Escola Nova practica la música col·lectiva: cant o orquestra.
Actualment la col·lectivitat a música es dóna en moments determinats del curs escolar.

29. L'educació de la consciència moral es practica a moltes escoles noves amb narracions i lectures que provoquen en els infants reaccions espontànies, veritables judicis de valor que, a mesura que es van repetint i accentuant, acaben relacionant-se més estretament amb ells mateixos i els altres.
A l’escola actual si que s’utilitzen les narracions i les lectures com a base de l’ensenyament.

30. L'educació de la raó pràctica consisteix, en particular entre els adolescents, en reflexions i estudis sobre les lleis naturals del progrés espiritual, individual i social. La majoria de les escoles noves observen una actitud religiosa no confessional o interconfessional, però amb una gran tolerància respecte dels ideals diversos, per tal com encarnen un esforç, d'acord amb els desenvolupament espiritual de la persona."
Actualment es contempla però és difícil portar-ho a la pràctica per qüestió de temps i currículum.