1.L'Escola Nova és un laboratori de pedagogia pràctica.
En el seu moment, si que entenem l’escola nova com a laboratori de pedagogia pràctica perquè va suposar un canvi del model educatiu molt important. En l’escola nova, l’essència era més i el concepte de laboratori de pedagogia pràctica tenia més importància degut als importants contrastos entre els dos models educatius.
Actualment, encara sorgeixen nous models pedagògics a l’aula, però de forma més secundària. Abans, es va pensar en un nou projecte i es va aplicar a uns infants en concret, en canvi, ara es parteix del que hi ha a l’aula i progressivament es van aplicant nous projectes pedagògics.
2. L'Escola Nova és un internat, perquè solament la influència total del medi dins del qual es mou i es desenvolupa l'infant permet fer una educació plenament eficaç. Això no significa que preconitzi el sistema d'internat com un ideal que cal aplicar sempre i a tot arreu: ben al contrari. La influència natural de la família, si és sana és preferible sempre al millor dels internats.
En un internat, l’educador té el control de tot el procés educatiu de l’infant, però actualment es contempla com a últim dels casos ja que limita la llibertat de l’infant i es potencia l’educació familiar i dels altres factors educatius.
3. L'Escola Nova està situada a la natura, perquè aquesta constitueix el medi natural de l'infant. Però, per a la cultura intel·lectual i artística, és aconsellable tenir a prop una ciutat.
Estem d’acord, però ara és inviable per l’evolució i estructura de la societat. Tot i això, en el sistema educatiu actual es potencíen projectes de portar la natura a l’escola, però es fa difícil perquè tot està molt estructurat i controlat (currículum molt tancat, dificultats per sortir de l’escola amb els infants, etc.).
4. L'Escola Nova agrupa els infants en cases separades i viu, cada grup de deu a quinze nens, sota la direcció moral i material d'un educador, amb el suport de la seva dona o una col·laboradora. Cal que no es privi els infants d'una influència femenina adulta ni de l'atmosfera familiar, que no poden proporcionar els internats-casernes.
Ara ja no és vigent aquest punt perquè la nostra societat ha evolucionat i el paper de la dona en l’educació està plenament consolidat.
5. La coeducació.
En l’escola nova, la coeducació va ser un dels punts més innovador, ja que per primer cop els nens i les nenes estudiaven i aprenien plegats i perquè es fèia un treball educatiu de la coeducació. Actualment, aquest punt està normalitzat en el sistema educatiu, però s’hauria fer un treball més profund amb els infants de la coeducació.
6. L'Escola Nova organitza treballs manuals per a tots els infants durant una hora i mitja, almenys, cada dia, en general.
Actualment, s’ha reduit les hores dedicades a activitats manuals i tots és molt més teòric. No hi ha tanta experimentació ni potenciació de la imaginació degut al nombre d’infants per mestre i una estructuració tancada del curriculum. Creiem que els tallers haurien de ser una eina pròpia de totes les matèries escolars.
7. Entre els treballs manuals, la fusteria ocupa el primer lloc. El conreu de la terra i la cria d'animals petits entren en la categoria de les activitats que tot infant estima i caldria que pogués dur-les a terme.
Abans, la fusteria tenia una funció pràctica per al futur professional, però ara ja no està tan present a l’aula i si hi és, és amb una altra finalitat com aprendre valors i adquirir nous coneixements. La cria d’animals i el treball del conreu ja no són presents a l’escola, ja que aquest sector econòmic ja no és present en la societat urbana actual.
8. Al costat dels treballs programats, es concedeix un lloc als treballs lliures, que desvetllen el gust dels nens i els desperten l'esperit d'invenció i el seu enginy.
Estem d’acord en aquest punt, tot i que, a vegades, l’educador intenta guiar massa i priva l’esperit d’invenció i de creació lliure de l’infant. Actualment, es comença a treballar en projectes d’aula per treballar aquest punt. La idea actual és la mateixa que es va plantejar en l’escola nova, però a la pràctica no sempre es fa perquè és més còmode el treball homogeni dins de l’aula.
9. La cultura del cos està assegurada per la gimnàstica natural, tant com pels jocs i els esports.
La cultura del cos només es treballa en l’assignatura d’educació física i psicomotricitat, però creiem que hauria de tenir una presència més important en el procés educatiu de l’infant.
10. Els viatges, les excursions i els campaments tenen un paper important en l'Escola Nova.
És molt important i actualment es continua fent.
11. En matèria d'educació intel·lectual, l'Escola Nova procura obrir l'esperit a una cultura generla del raonament, més que una acumulació de coneixements memoritzats.
Aquest punt va ser un gran trencament amb l’antic model educatiu. Actualment, es fa o s’intenta fer, però és difícil degut al gran nombre d’alumnes amb diferents necessitats educatives i per la gran quantitat de continguts del currículum.
12. La cultura genenral es complementa amb una especialització, primer espontània, després sistematitzada, que desenvolupa els interessos i les facultats de l'adolescent en un sentit professional.
13. L'educació es basa en els fets i les experiències. L'adquisició dels coneixements surt d'observacions personals o, en els seu lloc, de les que els altres han recollit en llibres. La teoria segueix, en qualsevol cas, la pràctica; no la precediex mai.
Aquest punt és molt important per a un bon procés educatiu de l’infant, tot i que molt sovint és difícil d’aplicar a l’aula. Les fases del procés d’aprenentatge de l’infant són primer l’observació, després la pràctica i finalment la conceptualització del treball realitzat.
14. L'educació es fonamenta en l'activitat personal de l'infant.
L’educació no es fomenta en el discurs del mesre (model de classe magistral) i es dóna més importància a que l’infant tingui un paper actiu en el seu procés educatiu.
15. L'educació es fonamenta, en general, en els interessos espontanis de l'infant. Les actualitats de l'escola o de l'ambient generen activitats ocasionals, que ocupen eun lloc rellevant en l'Escola Nova.
Un infant adquireix i consolida millor els coneixements si té un interès per aquests, és per això que hem d’apropar els diferents conceptes a un àmbit familiar per l’infant. El problema és que dintre de l’aula hi ha una gran diversitat d’infants i per tant uns interessos molt heterogenis. A part, existeix un currículum a seguir que sovint no és interessant per als infants, per tant, el professor com a molt pot intentar fer els conceptes més atractius per a ells.
Per altra banda, les escoles d’avui en dia, aprofiten molts temes d’actualitat per a treballar-los a l’aula o per fer-los servir de referència. Creiem que això és molt important perquè si volem aconseguir que els alumnes acabin l’escola sent persones completes en tots els aspectes, han de tenir coneixement dels fets d’actualitat.
16. El treball individual del nen.
17. El treball col·lectiu o en equip.
18. L'ensenyament pròpiament dit es limita al matí. A la tarda, es dediquen una o dues hores, segons l'edat, a l'estudi personal.
Actualment, l’escola no segueix aquest model organitzatiu del treball dels infants ja que no hi ha un espai dedicat a l’estudi personal i perquè és molt complex organitzar els horaris de les aules. Normalment, s’intenta que les assignatures que es realitzen a la tarda siguin més lleugeres conceptualment parlant, ja que estudiants i professorat està més cansat.
19. i 20. S'estudien poques matèries cada dia: una o dues solament. La diversitat neix de la manera de tractar-les, més que de les matèries tractades. S'estudien poques matèries cada mes o cada trimestre.
Avui en dia, ja no s’aplica aquest model educatiu ja que normalment l’horari escolar està distribuït en 4-6 assignatures diàries de 1-1:30 hores cadascuna. A més a més, s’estudien les mateixes assignatures durant cada trimestres; tot i així, en algunes escoles o a l’educació secundària es realitzen canvis d’assignatures d’un trimestre a un altre. Això fa que el plantejament educatiu sigui molt diferent, amb aspectes positius i negatius del model actual (treball més constant i amb possibilitat a millorar, però amb poc temps diari dedicat a cada assignatura).
21. L'educació moral, com la intel·lectual, no s'ha d'exercir de fora a dins, per l'autoritat imposada, sinó de dins a fora, per l'experiència i la pràctica gradual del sentit crític i la llibertat. Sobre la base d'aquest principi, algunes escoles noves han aplicat el sistema de la república escolar.
Creiem que l’educació, en general, s’ha d’exercir de dins a fora per l’experiència i la pràctica de l’infant, però això seria possible en un model escolar on la ràtio d’alumnes per professor fos més baixa. Tot i així, crec que un bon professor i educador ha de procurar educar als infants a través de la seva experiència, però també és cert que aquesta no és una tasca senzilla i que molts professors s’acomoden en classes amb missatges unidireccionals (del professor cap a l’alumnat).
22. A manca d'un sistema democràtic integral, en la majoria d'escoles noves els infants elegeixen delegats, amb una responsabilitat definida.
Actualment, en totes les aules, els infants escullen delegats, però llavors depèn de cada professor les responsabilitats que aquest atorgui als delegats. És important que aquest no sigui únicament un representant del grup, sinó que tingui unes tasques concretes a realitzar.
23. Càrrecs socials de tot tipus poden proporcionar un auxili mutu efectiu. Aquests càrrecs al servei de la comunitat, es confien de manera successiva als petits ciutadans.
24. Les recompenses consisteixen a proporcionar als nens ocasions d'incrementar la seva creativitat. S'apliquen als treballs lliures i desenvolupen així l'esperit d'iniciativa.
25. Els càstigs estan en consonància amb la falta comesa. És a dir, tendeixen a posar els nenes en condicions d'aconseguir millor, pels mitjans apropiats, la finalitat que es creu apropiada, que han aconseguit malament o que no han aconseguit.
En general si que s’intenta que els càstigs estiguin en consonància amb la falta comesa i hi estem d’acord. Encara que és fàcil caure en la dinàmica de castigar desproporcionadament i sense aconseguir resoldre el conflicte en si.
26. L'emulació té lloc, sobretot, per la comparació feta per l'infant entre el seu treball present i el seu treball passat, i no exclusivament per la comparació del seu treball amb el dels seus companys.
És un tendència que va a més a les escoles, tenint més en compte l’evolució
personal de l’alumne. És cert que actualment existeixen uns criteris d’avaluació que tenen més present l’evolució del grup d’alumnes.
27. L'Escola Nova és un ambient de bellesa.
28. L'Escola Nova practica la música col·lectiva: cant o orquestra.
Actualment la col·lectivitat a música es dóna en moments determinats del curs escolar.
29. L'educació de la consciència moral es practica a moltes escoles noves amb narracions i lectures que provoquen en els infants reaccions espontànies, veritables judicis de valor que, a mesura que es van repetint i accentuant, acaben relacionant-se més estretament amb ells mateixos i els altres.
A l’escola actual si que s’utilitzen les narracions i les lectures com a base de l’ensenyament.
30. L'educació de la raó pràctica consisteix, en particular entre els adolescents, en reflexions i estudis sobre les lleis naturals del progrés espiritual, individual i social. La majoria de les escoles noves observen una actitud religiosa no confessional o interconfessional, però amb una gran tolerància respecte dels ideals diversos, per tal com encarnen un esforç, d'acord amb els desenvolupament espiritual de la persona."
Actualment es contempla però és difícil portar-ho a la pràctica per qüestió de temps i currículum.
